dissabte, de juny 13, 2009

Democràcia corinthiana



El Corinthians és un dels equips de futbol més importants del Brasil. Procedent de la ciutat de Sao Paulo i d’origen obrer, ha estat un dels clubs amb més ascendència entre els seguidors al futbol brasiler. Per les seves files hi han passat jugadors com Roberto Rivelino, Dunga, Rivaldo o, sobretot, Sócrates. Sócrates, amb permís de Zico, va ser el més gran futbolista brasiler de la dècada dels vuitanta i va protagonitzar una de les experiències més curioses i alhora excitants de la política en el món de l’esport.


Des de l’any 1964 fins el 1985, Brasil va ser dominat per una dictadura militar. Durant uns anys terriblement conflictius a tot llatinoamèrica, Brasil no en va restar al marge i va viure una dictadura cruel. Una dictadura que es va aprofitar el futbol per adormir consciències i tenir la població distreta.


Els darrers anys d’aquesta dictadura, quan la pressió popular començava a perdre la por i a oposar-se obertament contra el règim militar, els jugadors del Corinthians i la seva directiva van iniciar el que es va anomenar Democràcia Corinthiana.


L’any 1981, amb l’arribada d’Atilson Monteiro Alves com a Director de Futbol del Corinthians es va decidir canviar els plantejaments de l’estructura de l’equip. D’acord amb els jugadors, liderats per Sócrates, Monteiro Alves va decidir que a partir d’aquell moment totes les decisions es prendrien de forma assembleària. D’aquesta manera si s’havia de fitxar un jugador ho decidiria tota la plantilla, els tipus d’entrenament ho decidirien entre tots, etc.


Aquest plantejament va portar bons resultats i el Corinthians es proclamar campió de la lliga paulista durant els anys 1982 i 1983.


Durant aquells anys la implicació de la plantilla en la política brasilera va ser un dels elements centrals del club. Així, en una època on cap equip del Brasil portava propaganda a la samarreta, ells van decidir posar-se lemes polítics per demanar la implicació de la població en els canvis que es començaven a produir al Brasil ( demanat el vot o demanat eleccions directes).


Evidentment la intel·lectualitat brasilera i els sectors opositors al règim militar van veure amb molts bons ulls la implicació en política d’aquells esportistes, en uns moments d’especial dificultat i de confusió.


Malauradament l’experiència assembleària del Corinthians va acabar de mala manera, quan durant les eleccions al club de l’any 1985 van ser expulsats, acusats de frau.


Tot i així, és una demostració que, per l’element emmirallador que tenen davant de la societat, els esportistes poden implicar-se decididament en les demandes polítiques d’una societat.