dimarts, de novembre 15, 2011

Informe Robinson, omissió o descuit?

Acabo de veure el reportatge Partizan de Fuenlabrada del programa Informe Robinson. Com gairebé sempre, la factoria del Canal Plus fa un reportatge de qualitat, amb bons recursos documentals i entrevistats d’alt nivell.
El reportatge es basa en el Partizan de Belgrad de bàsquet i la temporada 1991/1992, quan el mític equip serbi es veu envoltat per la guerra als Balcans. Enmig del cruel conflicte, la FIBA obliga al Partizan a jugar fora de l’antiga Iugoslàvia si vol continuar jugant la Copa d’Europa. Fuenlabrada acaba sent la ciutat que acull els serbis que comencen a forjar l’equip que es proclamarà campió d’Europa a la Final Four d’Istanbul aquella mateixa temporada, en un taquicàrdic partit contra el Joventut, amb un triple fantàstic de Sasha Djordjevic al darrer segon que acaba amb les aspiracions de victòria dels badalonins.
El reportatge s’endinsa en l’experiència del Partizan a Fuenlabrada, i sorprèn especialment com explica la visita del Joventut durant la lliga regular de l’Eurolliga d’aquell any. Sorprèn tenint en comte que dos dels principals protagonistes d’aquell dia, Villacampa i Jofresa, són entrevistats en el reportatge i vull entendre que la tria dels muntadors/redactors del reportatge fa que s’ometin dades importants per explicar aquell partit.
Durant l’estada del Partizan a Fuenlabrada, només va perdre un partit. Va ser contra l’Estudiantes. Llegint les cròniques d’aquell dia veus que l’equip de Magariños va jugar davant de 4000 espectadors com si jugués a casa, com és normal.
Un mes i mig més tard el Joventut va anar a jugar a la mateixa pista contra el mateix rival, però sorprenentment el públic no va donar suport al suposat equip espanyol, sinó que va animar ferventment l’equip serbi. Suposem que amb aquell mes i mig de diferència els aficionats de Fuenlabrada van agafar apreci a l’equip d’Obradovic i van decidir animar-lo fins a l’extenuació.
Segons les cròniques el públic més que animar al Partizan, es va dedicar a atacar Catalunya i els catalans. Al finalitzar el partit, amb victòria del Partizan per un punt de diferència, els jugadors badalonins se’n feien creus del que havien viscut i el capità d’aquell equip, Jordi Villacampa, va explicar que havia refermat la seva condició de català després de viure una situació com aquella, ser estranger en el teu teòric estat. El mateix entrenador serbi, Obradovic, es va mostrar agraït i sorprès pel suport dels aficionats i va demanar que tinguessin el mateix suport per la resta de partits que havien de jugar a la ciutat madrilenya, cosa que fins el moment no passava.
Curiosament de tot això no en diu res el reportatge de l’equip del Informe Robinson. I quan Villacampa i Rafa Jofresa surten entrevistats, aquests només mostren l’estranyesa que els hi va suposar viure aquell fet, però en cap moment parlen dels atacs que van rebre pel simple fet de ser un equip català.
O bé els entrevistats van oblidar aquest detall, que no crec, o bé els responsables del reportatge van preferir ometre’l. Una omissió amb tota la voluntat política possible.
En aquest reportatge del periodista Vladimir Stankovic parla de l’ambient anticatalà que es va viure aquell dia : http://www.euroleague.net/features/voices/2010-2011/vladimir-stankovic/i/84553/5237/1992-partizan-s-miracle-year