dimarts, de desembre 27, 2011

Fora de Joc

Aquest dijous 29 de desembre al canal Esports 3 tindrem l'oportunitat de veure el documental "Fora de Joc", sobre els impediments que el govern espanyol i d'altres elements han posat i posen al reconeixement internacional de les seleccions catalanes.
Una bona oportunitat per visionar un documental que es va estrenar el 2010 i que molts encara no hem pogut veure.

dijous, de desembre 15, 2011

Jaycee Carroll: l'azerbadjanès



Comença a ser patètic. Això de les seleccions s’ha convertit en un mercat de Calaf, i especialment en el món del bàsquet. La darrera ha estat la compra que ha fet l’Azerbaidjan que s’ha endut l’aler d’origen nord-americà del Reial Madrid Jaycee Carroll, amb qui podrà jugar en els propers campionats de seleccions nacionals. Bé compra... Carroll s’ha nacionalitzat azerbaidjanès. Sembla que el pivot del València, Caner-Medley, també passarà a jugar amb la selecció nacional d’aquest país. Encara que la legislació diu que només pot jugar un jugador "naturalitzat" per país.
El cas més “curiós” es va produir aquest estiu, quan el govern espanyol va nacionalitzar espanyol a Serge Ibaka (Serge Ikea segons el ministre portaveu del govern , Pepiño Blanco ) a corre-cuita i abans de l’Europeu de Lituània. Ibaka és d’origen congolès i va renunciar a la seva selecció d’origen per jugar a l’espanyola, on segurament cobraria una quantitat més important de diners.
D’altra banda, el Barça fitxava el pivot d’origen nord-americà Judson Wallace, procedent del Gran Canària. Wallace va arribar a Barcelona amb la recent concessió del passaport congolès i després de tenir problemes per aconseguir la nacionalització albanesa. El Congo és un dels països africans que va signar el Tractat de Cotonou, que permet als jugadors d’aquell país fer assimilar-los com a comunitaris europeus i per això el jugador es va decidir per aquesta opció. Evidentment Wallace s’ha compromès a jugar amb la selecció africana.
D’aquesta manera un congolès passava a jugar amb Espanya i un nord-americà jugant amb el Congo.
En el passat Eurobàsquet de Lituània, la situació va ser paradoxal. El número de jugadors nacionalitzats va arribar a nivells mai vistos fins el moment. Ibaka per Espanya, Kahudi per França, McCaleb per Macedònia , Domercant per Bòsnia o Haynez per Geòrgia, van ser alguns dels noms de jugadors més destacats del campionat i que no jugaven en els països on havien nascut o s’havien criat.
En el món del bàsquet, el primer cas destacat va ser Holden, nord-americà que es va nacionalitzar rus per decret de Putin. Holden va ser un base vital per la selecció russa de la primera dècada del segle XXi i va acabar fent la cistella de la victòria en la final de l’Eurobàsquet 2007 contra Espanya (59-60).
Potser ha arribat el moment de deixar lliure circulació de jugadors en el bàsquet estatal i acabar d’una vegada amb els campionats de seleccions, que cada dia estan més desnaturalitzats i només tenen com a valor la victòria a costa del que sigui. Bàsicament a costa de comprar jugadors a d’altres països.

diumenge, de desembre 04, 2011

Goitom, orgull eritreu


Seguint una tradició no escrita, Goitom forma part dels davanters suecs que són nascuts al país escandinau però que els seus orígens són d’altres llocs del món. El cas més conegut és el de Zlatan Ibrahimovic , nascut a Malmö fill de pare bosni i mare croata. Un altre cas amb vinculació blaugrana és el de Henrik Larsson. Larsson va néixer a Helsinborg, ciutat propera a Dinamarca, fill d’un immigrant de Cap Verd. El tercer cas destacat és el de Martin Dahlin, mític jugador d’origen afroveneçolà, que durant molts anys va jugar al Borussia Monchengladbach. Tots tres han defensat els colors de la selecció sueca en multitud d’ocasions i han marcat els darrers anys de la selecció sueca.
El cas de Goitom, actual jugador de l’Almeria, és diferent. D’una banda el jugador no té el nivell que han assolit els altres tres davanters, i d’altra banda, Goitom, tot i haver nascut a Solna (Suècia), no ha renunciat a l’origen familiar i mai s’ha acabat de sentir suec.
La família del davanter de l’Almeria es va exiliar d’Eritrea cap a Suècia l’any 1980 abans del naixement del jugador i avançant-se al conflicte que estava a punt de començar entre eritreus i etíops. Tot i que ja feia anys que els eritreus lluitaven per la independència i el conflicte era latent, des de que Etiòpia els havia considerat una província més del seu estat els anys seixanta, l’any 1983 la guerra esclata definitiva i obertament i no és fins el 1993 que els eritreus aconsegueixen la independència. Tot i això, els problemes s’han anat succeint i fins el moment Etiòpia encara no ha reconegut la independència d’Eritrea.
La joventut del jugador va transcorre a Solna en un barri ple d’immigrants procedents de països amb conflictes polítics, ja que el país escandinau té una gran tradició d’acollida de refugiats polítics. Segons reconeixia Goitom, la gran majoria dels seus amics d’infància i joventut no eren d’origen suec, sinó de llocs com Xile o de qualsevol lloc d’Àfrica. D’altra banda, la seva família mai va renunciar als seus orígens i van continuar parlant amb tingrinya , llengua parlada per més de quatre milions de persones entre Eritrea i Etiòpia, i van mantenir els costums del seu país d’origen. D’aquesta manera Goitom, que sempre ha parlat molt bé de Suècia, mai s’ha acabat de sentir suec i sempre ha estat molt més proper a la seva identitat africana i al país del qual els seus pares van haver de marxar.
El compromís de Goitom amb Eritrea el va fer lluir durant uns partits de la temporada 2011/2012 el nom de la seva samarreta amb tigrinya, cosa que no vas ser acceptada per la Real Federación Española de Fútbol.
Mai sabrem si el nivell del jugador hagués estat superior, el compromís adquirit amb Eritrea hagués estat el mateix.