dijous, de maig 28, 2009

El Derbi Etern de Belgrad




Un any més, el Partizan de Belgrad s’ha proclamat campió de la Supelliga sèrbia. Tot i que el principal equip de futbol de Sèrbia és considerat l’Estrella Roja de Belgrad, que encara viu de rendes de l’èxit europeu de l’any 1991, el Partizan ha guanyat per segon any consecutiu la lliga del seu país. En els darrers temps la mala administració de l’Estrella Roja i el poc encert en les decisions esportives, han fet que el Partizan domini la situació davant del seu etern rival.
La rivalitat entre aquests dos clubs fundats el 1945, que a més del futbol també es trasllada al món del bàsquet, és d’arrel política. La creació d’aquests dos equips té connotacions diferents. D’una banda, el Partizan , com és obvi pel seu nom, va ser fundat com a homenatge als lluitadors antifeixistes que durant la segona guerra mundial es van enfrontar a nazis alemanys i croats a la zona dels Balcans. D’altra banda, l’Estrella Roja, tot i el seu nom, va ser fundat pels sectors anticomunistes i més nacionalistes de la comunitat sèrbia.
Amb el temps, el Partizan va ser l’equip més representatiu del règim de Tito, mentres que l’Estrella Roja, malgrat la presència a la directiva dalts dirigents iugoslaus, va passar a ser l’equip de l’oposició. L’Estrella Roja va aglutinar el nacionalisme serbi més radical anticomunista i contrari a la resta de nacionalitats iugoslaves. Això va suposar que durant les darreres guerres als Balcans, els ultres d’aquest equip, entre ells el famós Zeljko Raznatovic “ Arkan “, van participar activament en les milícies txètniks tan a Croàcia, com a Bòsnia. Aquestes milícies van ser responsables de la mort de milers de civils de manera incontrolada.
Durant els anys de vida de Iugoslàvia, els principals rivals dels equips de Belgrad, eran els croats del Hadjuk Split i sobretot el Dinamo de Zagreb.
Un cop es produeix la partició de Iugoslàvia, el Partizan i l’Estrella Roja passen a rivalitzar al màxim, mostrant com encara són presents les enemistats de l’antic règim. Els “gitanos” de l’Estrella Roja, tal i com són anomenats pels seguidors del Partizan, contra els enterramorts del Partizan, tal i com són anomenats pels seguidors de l’Estrella Roja, en l’anomenat Derbi Etern de Belgrad.
Darrerament aquest derbi ha estat marcat per la violència a la graderia, cosa que fa que la ciutat estigui en estat d'alerta quan juguen aquests dos clubs.

divendres, de maig 15, 2009

A Espanya es censura







Un cop més s’ha fet palès que pels nacionalistes espanyols el rei, la bandera i l’himne són intocables.
Durant la retransmissió de la Final de la Copa del Rei 2009 vem poder constatar com és la democràcia a l’Estat espanyol quan es tracten temes cabdals per la continuïtat de l’Estat.
Va ser antològica la censura que va mostrar RTVE durant la interpretació de l’himne espanyol i de la sonora xiulada que majoritàriament el públic del Bilbao i del Barça a l’himne i al Rei dels espanyols. Com que en aquest cas no ho podien amagar, van decidir no emetre-ho. Sense tenir en comte que avui en dia, un acte en el qual hi van assistir més de 60.000 persones i que va ser transmès per més ràdios i televisions, era molt difícil d’amagar el què hi passa.
D’una banda, l’omissió del moment en el què el públic que hi havia a l’Estadi de Mestalla va mostrar la seva opinió sobre el Rei i sobre l’himne espanyol, que no va ser transmesa en directe. A la televisió pública de quin país no s’emet l’himne nacional i l’entrada del cap d’estat en un dels esdeveniments esportius més importants de l’any? Que no ens vulguin fer creure que va ser un error humà...
D’altra banda, l’emissió ridícula que es va fer posteriorment en diferit d’aquell moment. Manipulació del volum de l’himne, i manipulació en les imatges. Un augment exagerat del so i la mostra de l’únic espectador que hi havia al Camp que es va emocionar sentint la Marxa Reial. Curiosament un seguidor de l’Athletic que era de la Penya del Bierzo.
La posterior destitució del cap d’esports de RTVE sembla ridícula. Algú s’empassa que la decisió de no emetre aquelles imatges van ser d’aquell pobre cap de turc?
En fi, si això ho hagués fet Hugo Chávez, m’hagués agradat veure la reacció dels democràtics mitjans de comunicació espanyols.