No podia ser d’altra manera. Finalment el bàsquet grec s’ha vist tocat per la crisi. Ha costat, però ha arribat. En un país on fa dos anys que la crisi econòmica fa estralls, els seus dos grans clubs, Panathinaikos i Olympiakos, havien quedat al marge d’aquesta espiral econòmica, especialment en el món del bàsquet on es pagaven els millors sous d’Europa a jugadors d’alt nivell mundial. Així en aquests darrers dos anys hem pogut veure jugadors com Papaloukas , Diamantidis , Childress , Spanoulis , Teodosic o Maric jugant en aquests dos grans equips i amb sous astronòmics.
Els propietaris de l’Olympiakos, els germans Angepoulos, havien decidit deixar el club. Després d’haver-se gastat el que no està escrit, amb uns resultats molt dubtosos, sembla que els Angepoulos han decidit continuar. Aquests dos multimilionaris del sector naval volien abandonar , excusant-se en el favoritisme arbitral cap el Panathinaikos i en els alts impostos que havien de pagar al catastròfic estat grec, però finalment han fet un pas enrere tot i que reduiran considerablement la seva inversió. La nova situació econòmica ha fet que jugadors com Teodosic o Boroussis hagin firmat ja pel CSKA i Milà respectivament o d’altres com Papaloukas o Spanoulis no tinguin gens clar el seu futur.
D’altra banda, el Panathinaikos i els seus propietaris, els germans Giannakopoulos, després d’intentar vendre el club i no sortir-se’n, han decidit quedar-se al capdavant de l’equip, però amb una reducció notable del pressupost. Això suposarà la baixa d’un jugador com Fotsis que també va cap a Milà o la més que possible sortida de Sato o Nicholas.
Pel què fa a la resta del bàsquet grec és un autèntic desert amb pavellons pràcticament buits i clubs absolutament deficitaris i ruïnosos. D’aquesta manera el Marousis ha decidit renunciar a les eliminatòries de classificació per l’Eurolliga per la mala situació de les seves finances i el bàsquet grec només tindrà la participació dels dos clàssics en la principal competició europea. Lluny queden les èpoques victorioses de l’Aris de Salònica o del Paok.
No és lògic que mig país estigui patint directament el mal moment econòmic i el món del bàsquet ( o de l’esport que sigui) en quedi al marge. Tot plegat un important toc d’alerta per aquells grans clubs europeus que continuen al marge de la crisi econòmica, malgrat la situació d’alt risc dels seus estats. Potser ja ha arribat el moment de deixar de pagar aquestes quantitats astronòmiques en traspassos o sous, quantitats que gairebé mai són rendibles.
