dimecres, de novembre 11, 2015

Els Tres Moscaters


La revista Fosbury ens regala un nou article sobre la boxa barcelonina dels anys 20 i més concretament de tres mites: Gironès, Flix i Ros. Els orígens, la importància d'Artero com a entrenador, èxits, repercussió social i fi d'aquests boxejadors queden reflectits en aquest article, que no ens aporta res de nou però que és digne de destacar, com sempre que algú recorda els mites de l'esport del país.

divendres, de setembre 18, 2015

Boicot al Sàhara Occidental

Un altre cas de boicot dels Estats consolidats a les nacions sense estat. Article de Vicenç Partal a l'Esportiu sobre el boicot que la República Àrab Sahariana Occidental ha patit de mans del Congo en els jocs d'Àfrica que s'han celebrat a Brazaville, al mateix Congo.
Com sempre els acords i els interessos entre els Estats passen per sobre dels drets dels pobles. Els catalans ho coneixem bé. 
A ningú li importa els atletes que s'han estat preparant per la competició. Això sí, segons diuen l'esport no és política.

dijous, de juliol 23, 2015

Ens queda alguna cosa del Barça?

Un petit resum del perquè molts ens estem allunyant cada dia més del nostre Barça... pèrdua de valors? pèrdua de sentiment? pèrdua en general... Cada dia més proper a un negoci que a una entitat de la qual et sents orgullós de formar-ne part.

dilluns, de juny 29, 2015

Ivor Montagu, difusor del tenis taula i del comunisme


Interessant reportatge sobre la vida d'Ivor Montagu , comunista, cineasta , escriptor i un dels màxims responsables de la difusió del tenis de taula com a un dels esports amb més practicants arreu del món.
Aquest reportatge a la meritòria revista Fosbury ens transporta a l'apassionant vida d'aquest anglès, que va viure compromès amb la solidaritat internacionalista i el comunisme durant  bona part del segle XX, fins a la seva mort el 1984.

divendres, de juny 05, 2015

Els Estats Units i la corrupció a la FIFA


Alguna de les claus per entendre el paper dels Estats Units en treure a la llum els casos de corrupció a la FIFA,  en aquest article d'Antoni Bassas al diariu ARA.

dimarts, de març 24, 2015

FC United of Manchester a Catalunya Ràdio

Petit reportatge sobre el FC United of Manchester al Tot Gira de Catalunya Ràdio, poc abans que aquest club novell inauguri el seu nou estadi.



Recordem que tal i com vem parlar en aquest mateix blog fa uns tres anys, el FC United és una refundació del Manchester United, després que un grup de fidels seguidors es cansessin de la mercantalització que l'històric club d'Old Trafford ha partit els darrers anys.

Un grup d'aficionats que volen tornar a les arrels del futbol i que a poc a poc han anat construint un model viable de club on l'important és l'essència i no el negoci.

dilluns, de març 16, 2015

Paddy O'Connell , un dels nostres

Moltes són les figures que han ajudat al Barça a arribar fins on ha arribat. Algunes han passat a la història i tenen un record constant a la iconografia culé (amb menor  o major mesura personatges com Gàmper, Samitier, Ramallets o Kubala).
D'altres l'oblit s'ha apoderat de la seva figura. Aquest és el cas de l'irlandès Patrick O'Connell, el que va ser entrenador del FC Barcelona durant la guerra civil, i que va tenir un paper capdal en la supervivència del club durant aquella etapa tant difícil pel club i pel país.
Malauradament Patrick O'Connell va acabar malvivint a Londres, tot i tenir un pas significatiu pel món del futbol, jugant a equips com el Celtic de Belfast, el Manchester United o el Newcastle i entrenant equips com el Racing de Santander , sent l'entrenador de l'únic Betis campió de lliga, o amb el seu pas pel Barça.
Per tot això és especialment destacable la feina de la Fundació que porta el seu nom i que intenta recuperar la memòria d'aquest irlandès il·lustre. Aquesta fundació ja ha conseguit el suport de la majoria de clubs per on va passar O'Connell per promoure la seva figura, inclós el FC Barcelona.

Aquí un reportatge molt interessant sobre O'Connell que va emetre el canal gaèlic de la televisió pública irlandesa:

diumenge, de març 08, 2015

Sortim a guanyar!


Ja era hora que l'esport català s'unís contra el greuge i el menyspreu que des del govern espanyol s'aplica constantment. Esperem que aquest cop la cosa vagi de debó i la unitat en el món esportiu sigui real. Ens hi juguem molt. La gran majoria de clubs esportius del país estan en perill de desaparició.
El pròxim dia 19 de març acte públic contra el greuge que pateix l'esport català, a les 12 del migdia al centre esportiu de l'Estació del Nord de Barcelona.
Més informació a la pàgina de sortim a guanyar.

dissabte, de març 07, 2015

Cristian Álvarez, un porter diferent a un club diferent


Entrevista a Cristian Álvarez , actual porter del Rayo Vallecano , exporter de l'Espanyol i campió de la Copa Libertadores amb San Lorenzo , amb qui era  suplent. Una mostra més de com es trenquen els tòpics dels futbolistes d'elit i la incultura... 
Un cop més, demostració palpable que d'Argentina sempre apareixen personatges molt interessants.

dimecres, de gener 28, 2015

Qatar centre de l'esport mundial

Interessant programa Mapamundi de Catalunya Ràdio sobre la relació entre Qatar i l'esport. Com un territori tan gran com la província de Lleida ha aconseguit ser la seu de les millors competicions esportives. Esports com el futbol, la natació , l'atletisme , l'handbol, el ciclisme o el tenis realitzen o realitzaran importants esdeveniments esportius a aquell país.

divendres, de gener 23, 2015

dimecres, de gener 21, 2015

Amedspor Kulübü contra l'imperialisme turc



Sembla increïble... el món de la política i l'esport no deixa de sorprendre. I en aquest cas, en negatiu.
L'Amedspor Kulübü (antic Diyarbakir Büyükershir Belediyespo) ha estat multat per la Federació de Futbol Turca per canviar el seu nom i el seu escut i adequar-los a la seva realitat nacional, la kurda. D'una banda, el nou nom és la forma com es diu en kurd i d'altra banda, el nou escut recull els colors vermell, verd i groc, els colors nacionals kurds.
Un escàndol propi de l'imperialisme turc.
Turquia, pròxim membre de la UE?

dijous, de gener 01, 2015

Palestina a la Copa Àsia

El proper divendres dia 9 de gener, comença la Copa Àsia, que, tot i el seu nom, es disputarà a Austràlia. Una mica surrealista que una selecció oceànica participi i organitzi un torneig dedicat als països asiàtics.
De fet, la selecció amfitriona és la principal favorita per aconseguir el títol. Les bones sensacions que la selecció austral va deixar al Mundial 2014, més el fet de comptar amb el suport local, fan que Austràlia parteixi com a una ferma candidata al títol.
D'altres seleccions com Japó o les dues Corees també estan entre les principals favorites.
Però si alguna selecció destaca entre les participants a aquest torneig no és cap d'aquestes, si no que és la selecció de Palestina, que podrà participar per primer cop en un gran torneig internacional. Aquesta selecció reconeguda per la FIFA des de 1998, només ha pogut jugar partits oficials en partits de classificació de les diferents competicions internacionals, no aconseguint fins el moment arribar a la fase final de cap d'aquests campionats.
Palestina arriba a la Copa d'Àsia després de guanyar l'AFC Challenge Cup, un torneig disputat a les Maldivas i que donava una oportunitat a seleccions emergents, ja que qui el guanyava participava al torneig asiàtic.
De fet, Palestina no va tenir uns rivals d'excessiva importància en el panorama internacional: Kirguizistan , Myanmar i les Maldivas a la fase de grups, on va guanyar dos partits i en va empatar un altre. Va derrotar l'Afganistan a les semifinals i posteriorment va véncer a les Filipines a la final, amb un gol de Ashraf Alfawaghra.
La convocatòria de cara a aquest torneig, permet veure una selecció palestina formada majoritàriament per jugadors de les mateixes lligues palestines, tot i que també hi ha la presència d'un jugador de la lliga sueca, un a la lliga eslovena o un altre a la lliga polonesa.
Tot i que esportivament és difícil que la selecció palestina aconsegueixi grans resultats, haurem de seguir atentament els partits d'aquest equip, que com a mínim suposa un oasi en la complicada situació diària dels habitants d'aquell petit país, poc acostumat a les bones notícies i massa habituat a la repressió indiscriminada per part d'Israel. 

Molta sort Palestina!