dilluns, de març 30, 2009

FEEC


Malauradament les seleccions catalanes han fet un pas més cap enrere. Aquest cop li ha tocat a les selecció catalana de curses de muntanya, una de les seleccions que fins el moment havia estat més llorejada i havia esdevingut un referent nacional i internacional.
Sembla que les pressions de la Federació espanyola cap a la Federació Internacional, junt amb la connivència d’un grup de catalans amb el poder central, han provocat l’estocada de mort a aquesta selecció.
El darrer capítol d’aquesta història s’ha produït amb la victòria del sector unionista a les eleccions a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya ( FEEC ). A base de males arts i de clientelisme polític, la candidatura “ Entitat i País “ ha guanyat les eleccions, cosa que significa la mort de la selecció nacional i la submissió definitiva a la Federació espanyola.
En fi, un pas més enrere per aconseguir la plena oficialitat de les nostres seleccions....
(http://camcsc.blogspot.com/)

dijous, de març 26, 2009

El Factor Humà


El Factor Humà és un retrat de deu anys claus de la política sud-africana, els anys que van des del 1985 fins a 1995. Durant aquest període Sud-àfrica passa d’un règim tirànic i antirracional com era l’apartheid a una semi normalitat democràtica i a ser un dels països punters del continent africà.
John Carlin ens descriu amb precisió el què va succeir durant aquells anys, basant el seu llibre en el món del rugbi i en la figura de Nelson Mandela.
Històricament el rugbi va ser un esport estretament vinculat amb el món afrikaner, que veia l’equip nacional, els anomenats Springboks, com un dels màxims representants de la seva pròpia cultura. D’altra banda, la majoria de la població sud-africana, la població negra, era molt contrària a aquell esport, ja que a part de no entendre’l, el veien com un dels principals símbols de l’aparheid. La població negra només seguia aquest esport per desitjar la derrota dels Springboks, per tal de poder veure humiliats els seus opressors.
L’alliberament de Nelson Mandela va suposar una nova realitat política pel país. A partir, d’aquell moment el camí del líder sud-africà cap a la presidència de Sud-àfrica va ser imparable, però no així la reconciliació de blancs i negres.
Mandela va saber utilitzar magistralment el rugbi i l’organització del mundial de l’any 1995 per aconseguir una reconciliació tan improbable com necessària entre dues comunitats que s’odiaven a mort.
A través de El Factor Humà, John Carlin ens fa un elogi constant de la figura d’un dels més grans polítics de tots el temps, Nelson Mandela. Tot i que hi ha un punt hollywoolesc en la narració, aquest és un gran llibre periodístic, els drets del qual ja han estat comprats per Morgan Freeman per fer-ne una pel·lícula dirigida per Clint Eastwood.
Aquest llibre ens mostra un cop més la capacitat de la política per utilitzar l’esport, en aquest cas per un objectiu noble i generós.

divendres, de març 20, 2009

Vassallatge català (2)


Com era d’esperar, sembla ser que finalment el 2009 no es jugarà el Torneig de les Nacions, tal i com repetidament se’ns havia assegurat des de la Federació Catalana de Futbol i des de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat.
Un cop més l’esport català ha fet el ridícul. Els màxims dirigents de la Federació Catalana van donar suport a la reelecció d’Ángel María Villar al capdavant de la Federació Espanyola de Futbol a canvi de que aquest permetés disputar partits de futbol a la selecció catalana en dates FIFA. Anteriorment ja havíem avisat que aquestes promeses no s'acostumen a complir ( http://moltmesqueesport.blogspot.com/2008/11/vassallatge-catal.html ).
Evidentment Ángel María Villar i companyia s’han passat pel forro les seves promeses i només han concedit una data FIFA a Catalunya per poder jugar partits internacionals. En un dia no es pot jugar ni un torneig de futbol aleví.
El president de la Federació Catalana, Ricardo Campoy, ha vist com un altre cop ens han pres el pèl de mala manera, i ja en van unes quantes. I ara a tornar a fer un partit de costellada, contra una selecció devaluada ( Itàlia ja ha dit que no venia ni en broma ) i en un Camp Nou buit.
Felicitats a tots els dirigents d’aquest país que han aconseguit desactivar una iniciativa que en els seus inicis va aconseguir engrescar-nos a molts.

Potser ja ha arribat el moment de treure'ns de sobre certs dirigents de l'esport català que són una autèntica rèmora per les aspiracions nacionals d'aquest país.

divendres, de març 13, 2009

Hertha de Berlín


Una de les lligues europees més competitives i amb més alternances en la victòria final del campionat és la Bundesliga. Tot i que el Bayern de Munic és el club que ha guanyat més títols, durant els darrers anys hem pogut veure com resultaven guanyadors d’aquesta lliga equips com el Borussia Dormund, l’Hamburg, el Werder Bremen, l’Stuttgart o el Schalke 04.
Aquest any la sorpresa la proporcionen dos equips. D’una banda la revelació del torneig és el Hoffenheim. Aquest club pertany a una població de poc més de 3000 i fins a principis dels anys 90 era un simple equip d’aficionats. Els darrers anys ha tingut una ascensió meteòrica que l’han portat a debutar a la Bundesliga enguany, on ha liderat la competició durant moltes setmanes, però la lesió de la seva estrella, el bosnià Ibisevic, ha fet que es desinfli una mica els últims partits i actualment es trobi en una meritòria segona posició.
L’altre equip a destacar és l’Hertha de Berlín. L’Hertha és un dels equips amb més història de la Bundesliga, però com la mateixa ciutat de Berlín, té un passat tumultuós i fins i tot obscur. Actualment l’Hertha és el líder de la classificació, cosa que no és normal en un equip que el darrer cop que va guanyar el campionat va ser l’any 1932. L’Hertha, fundat el 1892, és un club que històricament se’l va vincular amb el govern nazi, amb qui es deia que mantenia una col·laboració estreta. Bàsicament aquesta col·laboració es basava en el fet que l’Hertha juga els seus partits a l’Estadi Olímpic de Berlín. Aquest estadi és una de les obres més emblemàtiques construïdes durant el règim d’Adolf Hitler i va ser la seu dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936, aparador del Tercer Reich al món. Un estudi elaborat per l’ historiador alemany Daniel Koerfer desvincula el club del nacionalsocialisme, tot i que evidencia que tampoc no es van oposar al règim. El fet que durant el mandat de Hitler no guanyés cap títol, a més de ser un club que residia en un dels barris amb més densitat de comunistes del Berlín prenazi, l’anomenat “ Roja Wedding”, demostraria que aquest club no va tenir una especial simpatia cap a la dictadura, tot i la vinculació d’alguns dirigents amb el partit nazi, especialment el seu president durant aquells anys Hans Pfeifer.
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, i amb l’inici de la guerra freda, Berlín acaba sent l’epicentre d’aquest nou conflicte. La divisió de la ciutat en dues parts afecta directament el Hertha que veu com queda ubicat a la banda occidental, tot i que bona part de la seva afició quedava concentrada a la zona oriental, i la construccio del mur a partir del 1961 encara accentua més aquesta situació. Això va fer que durant alguns anys, i fins que els hi va ser prohibit, els aficionats del Hertha que estaven al sector berlinès de la RDA es reunien a la zona del mur que quedava més a prop de l’estadi, per tal de poder seguir els partits del seu equip.
Els anys posteriors, i malgrat que l’any 1963 va ser un dels equips que van fundar l’actual Bundesliga, l’Hertha va patir diversos escàndols i problemes que el van portar a ser un equip ascensor entre la primera i la segona divisió.
Els darrers anys han estat els de la consolidació de l’equip com a un al capdavant de la lliga alemanya, arribant diverses temporades a jugar en les competicions europees.

divendres, de març 06, 2009

Atemptat al criquet


El dimarts d’aquesta setmana, l’equip de criquet de la selecció d’Sri Lanka va patir un atac al Pakistan, a on hi van morir vuit persones, sis policies i dos civils, i hi van resultar ferits sis jugadors d’aquesta selecció. Aquest ha estat el pitjor atemptat dirigit al món de l’esport des de la mort d’11 atletes israelians en mans d’una milícia palestina durant els jocs de Munic de l’any 1972. Tot i que també es pensa en la possibilitat que l’atemptat l’hagi perpetrat els independentistes dels Tigres Tamils, sembla ser que l’autoria de l’atemptat correspondria a grups islamistes radicals que voldrien desestabilitzar el Pakistan. Després dels atemptats de Bombai de novembre de l’any passat en el que es van veure implicats islamistes pakistanesos, la Índia havia renunciat a jugar aquest partit, i va ser substituïda per Sri Lanka.
El criquet és un esport multitudinari i a tota la zona del sud d’Àsia i a bona part d’Oceania. A països com l’Índia, Sri Lanka o el Pakistan és un dels esdeveniments que aconsegueix arrossegar a més gent. Aquest esport forma part de l’herència del terrible colonialisme britànic va deixar a la zona. La presència de l’Imperi Britànic durant més de tres segles va fer que el criquet arribés a unes quotes de popularitat com cap altre esport hi havia arribat abans.
Curiosament el criquet és un esport molt minoritari i incomprès a bona part de l’Europa continental, on no gaudeix de cap tipus de prestigi i on és practicat, majoritàriament, per sectors de la immigració asiàtica.
La importància del criquet a l’Àsia és tal que ha aconseguit que els dos màxims líders de dos països amb conflictes històrics entre ells, la Índia i el Pakistan, deixessin de banda les seves disputes i es reunissin per veure un partit amistós entre les dues seleccions d’aquests estats. La reunió entre Manmohan Singh, actual primer ministre de la Índia, i Musharraf, el que llavors era primer ministre del Pakistan, es va produir a l’abril de 2005 a Nova Deli i va servir per distensionar el conflicte entre els dos països, que en aquells moments estaven en un procés d’acostament.
Malauradament aquest apropament no va ser més que una anècdota i a l’actualitat aquestes dues potències nuclears continuen amb les tensions que fa anys que arrosseguen, tensions que ni el criquet podrà resoldre.