Ginobili actua com un Pizarro qualsevol...

Com un coló més Manu Ginobili, possiblement el millor jugador de bàsquet argentí de tots els temps,  ha decidit fer fora de casa seva els indis maputxes.

Sembla ser que l’any 2004 Ginobili va comprar unes terres  a la Villa la Angostura, el ben mig de la Patagònia argentina,  en una zona tranquil·la i privilegiada i amb la presència d’uns llacs que el fan un paratge únic.

Segons sembla el jugador no sabia que aquelles terres eren reivindicades per la comunitat maputxe i que havia estat el mateix govern argentí qui el 1902 els hi havia atorgat el dret a viure en aquelles terres.

Doncs el jugador dels San Antonio Spurs ara demana el desallotjament complet dels indis de la zona, els quals considera que mai han existit com a comunitat i no només això, sinó que els seus orígens són xilens i no argentins. Com si els maputxes haguessin arribat quatre dies abans i formessin part de les noves migracions...

De moment Ginobili ha portat a judici a la comunitat, i segons l’ODHI (Observatorio de los Derechos de los Pueblos Indígenas) la cosa no fa gaire bona pinta...

Desgraciadament la comunitat maputxe de la zona ja està acostumada a l’assetjament constant i amb violència per part de rics propietaris que volen les terres per ells sols i que no els volen veure en aquella zona.

Ginobili demostra ignorància o mala fe... Potser en un principi es podria parlar d’ignorància, però la insistència en la demanda és una mostra de mala fe, cosa que encara fa més greu el tema.

Un cop més un esportista d’elit que viu en una posició dominant per sobre del bé i del mal.

Per més informació:  http://odhpi.org/

Novak Djokovic de Sèrbia a Montecarlo

Malauradament els esportistes no són sempre un exemple de justícia social. I quan ens referim a exemple de justícia social, no ens referim al seu comportament dins dels terrenys de joc, sinó que ens referim al seu comportament fora d’aquests terrenys.

Novak Djokovic ha estat un exemple com a esportista.  Amb 23 anys va ser capaç de canviar el seu estil de vida i de joc  per millorar ostensiblement el seu rendiment sobre les pistes de tenis. A mitjans de 2010 Djokovic  estava situat entre els quatre millors tenistes del món però  mai havia arribar al nivell dels dos primers, Nadal i Federer.  En aquells moments va decidir canviar d’entrenador, Marian Vajda, cosa que va suposar un canvi copernicà en la carrera esportiva de Djokovic.

Amb l’arribada del nou entrenador també va arribar un canvi de dieta del serbi, que amb 23 anys va saber que era celíac i va haver de repensar absolutament els seus hàbits alimenticis. A partir d’aquell moment es va posar en mans d’un nutricionista bosnià, Cetojevic,  va deixar de menjar aliments amb gluten i va eradicar  la farina dels seus àpats.

Aquests canvis van portar a Djokovic directa cap al número 1 del món, batent el récord de partits imbatut, 43, i derrotant una vegada rere l’altra al fins el moment invencible Rafa Nadal. Va guanyar la gran majoria de tornetjos on es va presentar, incloent tres dels quatre Grans Slams del 2011: Austràlia, Wimbledon i Flushing Meadows.

Tot això sense deixar d'exhibir en cada moment l’amor pel seu país,  demostrant un cop més que els Balcans, i concretament Sèrbia, és un dels principals bressols d’esportistes a Europa.

Però tot i el seu patriotisme, que demostra amb el tatuatge de l’escut serbi al seu braç, Djokovic ha decidit tenir la residència oficial a Mònaco per així estalviar-se de pagar els impostos al seu estimat país.

No deixa de ser curiós l’amor que molts esportistes d’elit tenen pel seu país d’origen, però a l’hora de pagar impostos no tenen problemes per fer-ho en paradisos fiscals per tal de guanyar els màxims diners possibles, com si en guanyessin pocs... Una incoherència que hauria de fer pensar als esportistes, però també als periodistes i aficionats que declaren el seu amor cec cap aquests personatges. I més en un context de retallades com el que vivim actualment...