divendres, de setembre 30, 2011

Els altres clubs de Barcelona (3) : UE Sants


Tot i que a Sants l’esport sempre hi va tenir una gran implantació, no va ser fins l’any 1922 que neix l’Unió Esportiva Sants. De fet, l’Unió és la fusió de quatre clubs del barri, dos clubs ciclistes: el Club Ciclista de Sants i el Velo Sport Sants, i dos clubs de futbol: l’Internacional Football Club i el Centre d’Sports Sants.
L’Inter, tal i com el coneixien els seus aficionats, era un dels equips de futbol catalans amb més solera i amb una trajectòria més estable. Fundat el 1901, va ser un equip que va arribar a quedar en segona posició del campionat català i a participar molts anys consecutius en la màxima categoria del futbol nacional.
La fusió dels quatre equips santsencs va permetre el creixement social de l’Unió. Si en un principi cap dels quatre clubs superava clarament els 500 socis, la fusió va permetre que l’entitat arribés a superar els 5000 i tingués un augment fervorós.
Tan la vestimenta com l’escut del nou equip es va intentar que fos una barreja de les diverses entitats que l’havien creat. Així la unió del blanc i el verd de la samarreta del Sants, era per recordar els colors que vestien els futbolistes de l’Inter i del Centre d’Sports. Pel què fa a l’escut va costar més de definir i no va ser fins el 1925 que es va optar per l’escut actual. Tot i així, ràpidament la dictadura de Primo de Rivera va censurar l’escut santsenc i en va treure l’estel daurat, per les reminiscències comunistes, i les quatre barres. Durant la República es va poder tornar a establir l’escut original, però la dictadura franquista va tornar a espanyolitzar el màxim símbol de l'Unió.
Amb l’arribada de la lliga de futbol estatal, 1928/1929, el Sants es va veure abocat a la tercera divisió on hi va militar durant molts anys. Malgrat que moltes temporades va lluitar en el playoff d'ascens a segona divisió, mai ho va aconseguir . En l’actualitat milita a Primera Catalana on s’hi manté de forma estable.
Durant tots aquests anys, el Sants ha tingut un gran problema en el tema de l’estadi propi, fet que ha estat a punt de causar la desaparició de l’entitat. Des de la seva fundació fins els anys 60’s el Sants va jugar al camp del carrer Galileu. El creixement de la ciutat de Barcelona, va fer que aquell camp quedés engolit per la construcció de nous edificis i grans avingudes que havien d’anar formant la nova ciutat. A partir d’aquell moments el Sants, conegut com l’equip sense camp, va jugar a Sarrià, al camp de l’Hospitalet, al camp de l’Europa, a les instal•lacions del Barça, i a l’Estadi de Julià de Campmany on hi va tenir uns anys de certa estabilitat. No va ser fins els anys 80 que va començar a jugar al camp de la Magòria, estadi cedit per la Generalitat i que ha estat el camp que més partits ha vist jugar al Sants darrerament, tot i això el nou procés de reforma de la zona, ha fet que la darrera emigració de l’equip hagi estat al camp de futbol de l’Energia, a la Zona Franca.
Malgrat tot, el Sants continua endavant amb un fort arrelament al barri i una important secció de futbol base.
Pel què fa a l’altra gran secció del club, la ciclista, té al seu haver ser la màxima garant de la Volta Ciclista a Catalunya des de 1923. La Volta, que és la tercera cursa per etapes més antiga d’Europa després del Tour i el Giro, va néixer al 1911 i és el principal esdeveniment ciclista a Catalunya. LA UE Sants es va fer càrrec de la cursa donant-li una estabilitat que fins al moment no havia tingut, i ha aconseguit que es celebrin totes les edicions exceptuant les de 1937 i 1938, durant la guerra civil.