diumenge, d’octubre 30, 2011

Un derbi diferent, Assyriska contra Syrianska


Malgrat que aquest any no s’hagi produït el Syriaka contra l’Assyriska és el derbi més curiós d’Europa. Podria ser un partit de futbol del Mitjà Orient però és un partit que es juga a Suècia.
Aquests dos equips són originaris de la ciutat de Södertälje, ciutat de 80.000 habitants a 35 quilòmetres d’Estocolm, i el van fundar immigrants assiris que van anar a Suècia els anys 70, originaris de Turquia després del cop d’Estat de 1971, bàsicament per treballar en dues importants companyies, una de camions i l’altra farmacèutica.
La comunitat assíria és una de les comunitats mundials maleïdes. Sense Estat propi s’extén per arreu del món, ja que degut a les condicions polítiques, socials i religioses que han hagut de patir s’han vist obligats a emigrar i buscar-se una vida millor en d’altres països. Originaris de l’Iraq, Turquia, Síria i Iran, les circumstàncies històriques fan que al llarg del segle XX hagin anat a diversos països del món com Austràlia, els Estats Units o Nova Zelanda on han format comunitats estables que no han renunciat a les seves arrels i a la seva llengua (l’arameu). La darrera gran emigració va ser arrel de l’última guerra de l’Iraq, quan fonamentalistes islàmics els van perseguir per la seva condició de cristians.
A l’actualitat hi haurien uns 20.000 assiris vivint Södertälje, que ha passat a ser considerada la capital mundial d’Assíria. I precisament en aquesta ciutat va ser on es van crear els dos equips de futbol que han passat a ser l’emblema esportiu més gran d’aquesta comunitat.
L’Assyriska va ser fundat el 1974 i ha aconseguit ser seguit arreu del món per les les diverses comunitats assíries. Darrerament milita a la Superettan, l’equivalent a la Segona Divisió, i tot i que ha jugat diversos playoffs d’ascens,fins i tot el 2005 va arribar a la màxima categoria de Suècia.
El Syriaka va ser fundat el 1977, aquesta temporada juga per primer cop a la màxima categoria sueca, i està lluitant per no baixar a segona.
Aquests dos equips han aconseguit que milers d’aficionats d’arreu del món els segueixin a través d’internet, i s’han convertit en la selecció nacional dels assiris.
Però com és que en una ciutat de 80.000 habitants existeixen dos equips d’origen assiri que conviuen amb una forta rivalitat?
L’origen de la rivalitat entre els dos equips és el mateix que la principal discussió que existeix entre els assiris d’arreu del món. L’Assyriska representa el grup dels que es consideren pròpiament com assiris, connectant amb l’herència de l’Assíria que ve de Mesopotàmia. D’altra banda, el Syriaka representa els que es consideren siriacs, pertanyents a l’esglèsia ortodoxa. Aquesta discussió antropològica és present en el dia a dia de les comunitats i provoca disputes de tot tipus entre els membres d’aquestes.
Aquesta divisió dintre agafa gran magnitud en el món futbol i especialment quan es produeixen els derbis entre aquests dos clubs, on la violència i la tensió entre els aficionats dels dos equips acostuma a ser-hi present.

dijous, d’octubre 13, 2011

Ala'a Hubail, un exemple de la repressió a Bahrain


Dimecres passat es disputava una nova jornada de partits de classificació per la Copa Àsia. Entre aquests destacava l’Iran contra Bahrain, no pel nivell tècnic dels equips, tot i el bon moment de l’Iran, sinó per les connotacions polítiques d’aquest.
La primavera àrab ha estat i és un procés que sembla que encara no hagi acabat. Si a Egipte, Tunísia i Líbia sembla que hagin guanyat els que es van revoltar contra el règim establert. A d’altres llocs com Síria la cosa pinta negra per aquells que han intentat aprofitar el moment per demanar canvis polítics.
Una de les primeres revoltes que van esclatar va ser a Bahrain. Bahrain és un país molt petit on governa una monarquia constitucional que, com la majoria de països de la zona, basa la seva economia en l’explotació del petroli i del gas. Això li ha permès una gran prosperitat, bàsicament per les capes dominants del regne. Aquestes capes dominants estan constituïdes per una minoria sunnita que mana sobre la majoria xiïta de la població, que veu com l’accés a la riquesa i a les grans decisions polítiques del país els hi són negades.
Amb l’esclat dels conflictes als països del Magrib, centenars d’habitants de Bahrain, majoritàriament la població xiïta, amb el suport del també xiïta Iran, van veure l’oportunitat de canviar les coses al seu país i es van llençar al carrer per intentar que les seves reivindicacions fossin escoltades pel monarca bahraní. Com a d’altres estats, la repressió a Bahrain no es va fer esperar i el règim de Bahrain va matar desenes de persones , en va ferir centenars i va reprimir sense complexos aquells que gosaven alçar la veu contra la monarquia.
Bahrain es va convertir en un dels primers països que va saber controlar ràpidament les revoltes que s’acabaven d’iniciar al seu interior, amb l’ajuda inapel•lable dels seus veïns sunnites de l’Aràbia Saudita.
Entre els centenars de persones que han patit la repressió del règim, hi ha Ala’a Hubail. Hubail és un dels jugadors de futbol de Bahrein amb una trajectòria més àmplia. És un dels màxims golejadors de la història de la selecció de Bahrein i es va tornar en un autèntic ídol del país quan el 2004 va marcar dos gols vitals que van permetre la classificació per les semifinals del Campionat d’Àsia.
Ala’a Hubail va ser detingut amb el seu germà Mohamed, també jugador de la selecció de Bahrein, acusats d’auxiliar persones ferides durant les manifestacions per demanar reformes polítiques a Bahrain.
De moment Mohamed ha estat condemnat a dos anys de presó per participar en els esdeveniments i Ala’a està esperant judici. Tot indica que no s’escaparà d’una sentència dura i exemplar.
Aquests no són els únics esportistes que han patit la repressió després de les manifestacions a Bahrain. Atletes , altres futbolistes o jugadors d’handbol , tots ells internacionals, han vist com els seus casos eren utilitzats per aplicar exemple a una població que cada dia té més ganes d’acabar amb el despotisme de la monarquia Bahreiní.
Les tensions creixents entre sunnites i xiïtes i la situació candent a Bahrain van fer que el partit contra l’Iran fos més tens del que és habitualment. Tot i això la contundent victòria iraní (6-0) ho va camuflar. Segur que la selecció de Bahrain va notar les baixes polítiques que les circumstàncies i la tirania del rei Hamad bin Isa al-Jalifa els hi van obligar a tenir.