El Factor Humà és un retrat de deu anys claus de la política sud-africana, els anys que van des del 1985 fins a 1995. Durant aquest període Sud-àfrica passa d’un règim tirànic i antirracional com era l’apartheid a una semi normalitat democràtica i a ser un dels països punters del continent africà.
John Carlin ens descriu amb precisió el què va succeir durant aquells anys, basant el seu llibre en el món del rugbi i en la figura de Nelson Mandela.
Històricament el rugbi va ser un esport estretament vinculat amb el món afrikaner, que veia l’equip nacional, els anomenats Springboks, com un dels màxims representants de la seva pròpia cultura. D’altra banda, la majoria de la població sud-africana, la població negra, era molt contrària a aquell esport, ja que a part de no entendre’l, el veien com un dels principals símbols de l’aparheid. La població negra només seguia aquest esport per desitjar la derrota dels Springboks, per tal de poder veure humiliats els seus opressors.
L’alliberament de Nelson Mandela va suposar una nova realitat política pel país. A partir, d’aquell moment el camí del líder sud-africà cap a la presidència de Sud-àfrica va ser imparable, però no així la reconciliació de blancs i negres.
Mandela va saber utilitzar magistralment el rugbi i l’organització del mundial de l’any 1995 per aconseguir una reconciliació tan improbable com necessària entre dues comunitats que s’odiaven a mort.
A través de El Factor Humà, John Carlin ens fa un elogi constant de la figura d’un dels més grans polítics de tots el temps, Nelson Mandela. Tot i que hi ha un punt hollywoolesc en la narració, aquest és un gran llibre periodístic, els drets del qual ja han estat comprats per Morgan Freeman per fer-ne una pel·lícula dirigida per Clint Eastwood.
Aquest llibre ens mostra un cop més la capacitat de la política per utilitzar l’esport, en aquest cas per un objectiu noble i generós.
John Carlin ens descriu amb precisió el què va succeir durant aquells anys, basant el seu llibre en el món del rugbi i en la figura de Nelson Mandela.
Històricament el rugbi va ser un esport estretament vinculat amb el món afrikaner, que veia l’equip nacional, els anomenats Springboks, com un dels màxims representants de la seva pròpia cultura. D’altra banda, la majoria de la població sud-africana, la població negra, era molt contrària a aquell esport, ja que a part de no entendre’l, el veien com un dels principals símbols de l’aparheid. La població negra només seguia aquest esport per desitjar la derrota dels Springboks, per tal de poder veure humiliats els seus opressors.
L’alliberament de Nelson Mandela va suposar una nova realitat política pel país. A partir, d’aquell moment el camí del líder sud-africà cap a la presidència de Sud-àfrica va ser imparable, però no així la reconciliació de blancs i negres.
Mandela va saber utilitzar magistralment el rugbi i l’organització del mundial de l’any 1995 per aconseguir una reconciliació tan improbable com necessària entre dues comunitats que s’odiaven a mort.
A través de El Factor Humà, John Carlin ens fa un elogi constant de la figura d’un dels més grans polítics de tots el temps, Nelson Mandela. Tot i que hi ha un punt hollywoolesc en la narració, aquest és un gran llibre periodístic, els drets del qual ja han estat comprats per Morgan Freeman per fer-ne una pel·lícula dirigida per Clint Eastwood.
Aquest llibre ens mostra un cop més la capacitat de la política per utilitzar l’esport, en aquest cas per un objectiu noble i generós.
