dijous, de desembre 15, 2011

Jaycee Carroll: l'azerbadjanès



Comença a ser patètic. Això de les seleccions s’ha convertit en un mercat de Calaf, i especialment en el món del bàsquet. La darrera ha estat la compra que ha fet l’Azerbaidjan que s’ha endut l’aler d’origen nord-americà del Reial Madrid Jaycee Carroll, amb qui podrà jugar en els propers campionats de seleccions nacionals. Bé compra... Carroll s’ha nacionalitzat azerbaidjanès. Sembla que el pivot del València, Caner-Medley, també passarà a jugar amb la selecció nacional d’aquest país. Encara que la legislació diu que només pot jugar un jugador "naturalitzat" per país.
El cas més “curiós” es va produir aquest estiu, quan el govern espanyol va nacionalitzar espanyol a Serge Ibaka (Serge Ikea segons el ministre portaveu del govern , Pepiño Blanco ) a corre-cuita i abans de l’Europeu de Lituània. Ibaka és d’origen congolès i va renunciar a la seva selecció d’origen per jugar a l’espanyola, on segurament cobraria una quantitat més important de diners.
D’altra banda, el Barça fitxava el pivot d’origen nord-americà Judson Wallace, procedent del Gran Canària. Wallace va arribar a Barcelona amb la recent concessió del passaport congolès i després de tenir problemes per aconseguir la nacionalització albanesa. El Congo és un dels països africans que va signar el Tractat de Cotonou, que permet als jugadors d’aquell país fer assimilar-los com a comunitaris europeus i per això el jugador es va decidir per aquesta opció. Evidentment Wallace s’ha compromès a jugar amb la selecció africana.
D’aquesta manera un congolès passava a jugar amb Espanya i un nord-americà jugant amb el Congo.
En el passat Eurobàsquet de Lituània, la situació va ser paradoxal. El número de jugadors nacionalitzats va arribar a nivells mai vistos fins el moment. Ibaka per Espanya, Kahudi per França, McCaleb per Macedònia , Domercant per Bòsnia o Haynez per Geòrgia, van ser alguns dels noms de jugadors més destacats del campionat i que no jugaven en els països on havien nascut o s’havien criat.
En el món del bàsquet, el primer cas destacat va ser Holden, nord-americà que es va nacionalitzar rus per decret de Putin. Holden va ser un base vital per la selecció russa de la primera dècada del segle XXi i va acabar fent la cistella de la victòria en la final de l’Eurobàsquet 2007 contra Espanya (59-60).
Potser ha arribat el moment de deixar lliure circulació de jugadors en el bàsquet estatal i acabar d’una vegada amb els campionats de seleccions, que cada dia estan més desnaturalitzats i només tenen com a valor la victòria a costa del que sigui. Bàsicament a costa de comprar jugadors a d’altres països.