Després que l’any passat Michael Laudrup fes una bona temporada al capdavant del Getafe, aquest any ha decidit canviar totalment d’aires per anar a entrenar a l’Spartak de Moscou. A Laudrup se li poden reconèixer molts mèrits, sobretot a nivell esportiu. Però quan va decidir fer el pas del Barça al Reial Madrid va demostrar que el compromís envers els colors que defensava era nul. Per tot això és difícil que Laudrup comprengui que, com el Barça, l’Spartak de Moscou és una institució esportiva amb una història singular a Rússia.
A diferència de la majoria d’equips moscovites l’Spartak és un club que durant els pitjors anys de la dictadura stalinista no representava cap estament econòmic, polític o social de la nomenclatura comunista. L’any 1922, poc després que acabés la guerra civil russa, una sèrie de sindicalistes funden el club basant-se en el nom d’Espartac, l’esclau romà que es va revoltar contra el poder establert per aconseguir la seva llibertat. Entre els fundadors d’aquest club destaca Nikolai Starostin, qui serà un dels millors jugadors de la història de l’equip de Moscou.
Ràpidament l’Spartak passa a ser un club que rep el suport de bona part de la dissidència política al règim tirà d’Stalin. Particularment recordats són els enfrontaments amb el Dinamo de Moscou. El Dinamo estava directament involucrat en la policia secreta russa, especialment pel fet que Beria, la mà dreta d’Stalin i un dels principals responsables de les deportacions i afusellaments de població civil russa, n’era fanàtic declarat i president honorífic. La superioritat que l’Spartak d’Starostin va demostrar sobre el Dinamo de Beria, va acabar desenvocant amb la detenció i posterior confinament del geni futbolístic a un gulag de Sibèria, sota l’acusació, entre altres coses, de jugar a futbol de forma burgesa.
10 anys més tard, Starostin sortiria del gulag i encara seria recordat com una llegenda única de l’Spartak, això el portaria poc després a la presidència del club que havia ajudat a crear i a fer gran.
Tot i la gran quantitat d’èxits de l’Spartak, el club sempre va ser identificat amb les faccions més dissidents i antagòniques a la dictadura soviètica. A l’actualitat, aquest club també ha caigut sota les mans dels grans grups energètics russos i és patrocinat i tutelat per la companyia petroliera Lukoil.
A diferència de la majoria d’equips moscovites l’Spartak és un club que durant els pitjors anys de la dictadura stalinista no representava cap estament econòmic, polític o social de la nomenclatura comunista. L’any 1922, poc després que acabés la guerra civil russa, una sèrie de sindicalistes funden el club basant-se en el nom d’Espartac, l’esclau romà que es va revoltar contra el poder establert per aconseguir la seva llibertat. Entre els fundadors d’aquest club destaca Nikolai Starostin, qui serà un dels millors jugadors de la història de l’equip de Moscou.
Ràpidament l’Spartak passa a ser un club que rep el suport de bona part de la dissidència política al règim tirà d’Stalin. Particularment recordats són els enfrontaments amb el Dinamo de Moscou. El Dinamo estava directament involucrat en la policia secreta russa, especialment pel fet que Beria, la mà dreta d’Stalin i un dels principals responsables de les deportacions i afusellaments de població civil russa, n’era fanàtic declarat i president honorífic. La superioritat que l’Spartak d’Starostin va demostrar sobre el Dinamo de Beria, va acabar desenvocant amb la detenció i posterior confinament del geni futbolístic a un gulag de Sibèria, sota l’acusació, entre altres coses, de jugar a futbol de forma burgesa.
10 anys més tard, Starostin sortiria del gulag i encara seria recordat com una llegenda única de l’Spartak, això el portaria poc després a la presidència del club que havia ajudat a crear i a fer gran.
Tot i la gran quantitat d’èxits de l’Spartak, el club sempre va ser identificat amb les faccions més dissidents i antagòniques a la dictadura soviètica. A l’actualitat, aquest club també ha caigut sota les mans dels grans grups energètics russos i és patrocinat i tutelat per la companyia petroliera Lukoil.
