dilluns, d’abril 23, 2012

San Lorenzo de Almagro també vol expropiar

Ara que el govern argentí ha expropiat YPF i ha deixat amb un pam de nas la multinacional espanyola Repsol i el govern d'aquell país, és el moment de parlar d'una altra possible expropiació, molt més modesta, i que en aquest cas afectaria una gran empresa francesa, Carrefour.
Després de jugar de 1916 a 1979 a l'antic estadi del Gasometro, al barri porteño de Boedo, la dictadura militar va obligar a San Lorenzo de Almagro a marxar d'aquella zona, per obrir dos carrers que mai es van arribar a construir. Finalment aquells terrenys van caure en mans d'una societat fantasma pròpia de la corrupció política i econòmica de l'època de la dictadura militar. Segons sembla el poder militar va utilitzar l'excusa de l'expropiació del camp de San Lorenzo per fer un negoci lucratiu per alguns particulars que van aprofitar aquell gran espai dintre de Buenos Aires per poder especular lliurement.
Com que, per sort, la situació a Argentina ha canviat foça, els aficionats a San Lorenzo estan aprofitant la legislació actual per intentar recuperar aquells terrenys que mai havien d'haver perdut. D'aquesta manera una reforma de llei presentada el 2010 està esperant per ser aprovada i així poder retornar al mític estadi.
Tot i que en aquests moments Carrefour té tancat aquest gran supermercat, l'empresa ja ha anunciat que no pensa renunciar a un espai que considera seu, i malgrat l'oferta de San Lorenzo de donar-lis un espai comercial dintre de l'estadi, Carrefour no donarà a tòrcer  el braç amb facilitat.
Per intentar pressionar les autoritats, aquest mes de març milers d'aficionats de San Lorenzo, més de 80.000 segons les cròniques, van protagonitzar una marxa per reivindicar un espai  que encara consideren propi i pel què es consideren profundament estafats.
De moments és temps d'espera pel vell Gasòmetro, o tal i com era conegut a l'Argentina:  el Wembley porteño, però el que sembla clar és que si finalment es surten amb la seva, els aficionats no podran veure les velles graderies de fusta que tantes alegries i decepcions havien hagut de suportar durant les dècades que va existir.