dilluns, de gener 02, 2012

Els Altres Clubs de Barcelona (4) : UE Sant Andreu

Dels Altres Clubs de Barcelona, la UE Sant Andreu ha estat que el club més exitós de les darreres temporades. Tot i així, el Sant Andreu ha tingut algunes decepcions importants que li han impedit, repetidament, accedir a la Segona divisió estatal. L’any 1925 neix la UE Sant Andreu fruït de la unió de dos clubs del barri: l’Andreuenc i l’Avenç. L’Andreuenc va ser el club pioner al districte. En els seus inicis, 1909, va ser conegut com a Club Z, però ràpidament ja es va identificar com a Andreuenc. Tot i ser el primer club, l’Andreuenc va passar ràpidament a l’ombra de l’Avenç, que va sorgir d’un escissió del club pioner. L’Avenç neix a l’entorn de l’Avenç Nacionalista Republicà, un dels primers casals republicans que va haver-hi a Barcelona, avançant-se a la gran quantitat de centres d’aquest tipus que van sortir a la capital catalana. L’Avenç va arribar a ser campió de la segona categoria del futbol català temporada 1918/1919 i va jugar contra el FC Barcelona, campió de la primera categoria, per veure qui dels dos representaria el futbol català a la competició estatal. La lògica es va imposar i el club culé va aconseguir la victòria. Finalment el 1925 els dos clubs andreuencs, i d’altres de segon nivell del districte, decideixen fusionar-se Els colors que representaran a l’equip seran el groc amb franges vermelles,els colors de Catalunya, mentres que l’escut serà amb la creu de Sant Andreu, amb honor al sant que dóna nom al barri. El club no canviarà de nom fins a l’arribada de la República, quan amb l’onada anticlerical present a la societat catalana, decideixen rebatejar-se i tornar al nom d’un dels clubs fundadors de l’entitat: Avenç. Com tots els clubs catalans: la guerra civil suposa un greu mal de cap per les finances i la persistència de l’equip. Esportivament molts jugadors del Sant Andreu són cridats al front i es veuen obligats a abandonar el futbol. Un cop la guerra és finida, s’espanyolitza el nom (CD San Andrés), l’escut canvia de colors ( s’hi afegeix la bandera espanyola ) i les franges roges de la samarreta passen a ser blaves. No serà fins a meitat dels anys cinquanta que el club recupera els colors originals de la samarreta. Esportivament es produeixen un parell d’ascensos a segona divisió, les temporades 1949/1950 i la 1968/1969. Serà en aquesta segona etapa quan mantenen la categoria durant més anys, tot i que la temporada 1976/1977 descendeixen i ja mai més han pogut accedir a la categoria de plata del futbol estatal. Malgrat això, el Sant Andreu ha estat molt a prop d’aconseguir-ho alguns cops, però una mà negra sembla que els hi impedeix aquest somniat ascens. Només cal recordar la temporada 1991/1992 quan un arbitratge escandalós de Japon Sevilla va impedir que el Sant Andreu aconseguís aquest ascens anhelat.