dissabte, de gener 21, 2012

Racing Club de París, un històric gairebé desaparegut

En el món futbolístic, París torna a estar en uns moments àlgids. L’arribada de diners provinents dels petrodòlars qatarians, han tornat al París Saint Germain en el centre del món futbolístic. L’adquisició de la majoria d’accions del club parisenc per part de Qatar Investment Authority, ha permès a l’entitat tornar a treure el cap a nivell internacional tant mediàticament com a nivell de resultats. Després d’uns anys on la mediocritat s’havia apoderat del PSG , enguany ostenten el lideratge provisional de la lliga francesa i són notícia cada dia als mitjans de comunicació, ja sigui per la incorporació de l’entrenador Carlo Ancelotti o pels rumors insistents de la possible arribada de Tévez per jugar a la capital francesa. Però tot i que el PSG va tenir uns anys àlgids durant els anys noranta ( amb la presència de jugadors com Raí, Weah o Ginola, que els van permetre arribar a conquerir una Recopa d’Europa l’any 1996 ) mai no ha estat un equip històric dels que marquen la història del futbol ni a França ni a Europa. El paper d’equip pioner a la capital francesa correspon al Racing de París, un equip que en l’actualitat es manté en les més baixes categories del futbol amateur i que, com el PSG, també va passar per les mans d’uns grans inversors que se’n van desfer sense problemes quan van veure que no podien treure més negoci del món del futbol. El Racing Club de París, o Racing Club de França, és l’equip històric de la ciutat de les llums. Club fundat el 1882, ha estat exitós en multitud de disciplines esportives i futbolísticament va veure els seus millors anys dels anys 30 fins a principis dels 60’s del segle passat. Després d’una llarga etapa en categories inferiors, des de meitat dels seixanta fins a meitat dels anys vuitanta, l’equip torna a primera línia del futbol francès de la mà de l’empresari Jean-Luc Lagardere. Lagarde era un empresari d’èxit francès basat en els mitjans de comunicació i l’aeronàutica i que va veure en el Racing una possibilitat per incrementar la seva popularitat. Per sort, i com a tants d’altres empresaris els hi ha passat, els diners no sempre fan els equips i Lagarde no se’n va sortir, malgrat que durant els anys vuitanta es va dedicar a fitxar jugadors de primer ordre (el mític internacional alemany: Littsbarski, l’algerià campió d’Europa amb el Porto: Rabah Madger, o un dels millors jugadors uruguaians de tots els temps: Francescoli , a més d’altres jugadors de primera línia del futbol francès). Després dels excessos en els fitxages només hi ha mals resultats esportius, només destaca una final de Copa perduda contra el Montpellier l’any 1990, justament l’any del descens definitiu. Lagarde, cansat de deixar diners i no veure’s recompensat ni econòmicament ni popularment va decidir deixar a l’estacada el club. Finalment la mala situació econòmica va anar comportant l’enfonsament de l’entitat fins arribar a l’actualitat, on juga a les últimes categories dels campionats francesos amb el nom de Racing Club de França - Levallois 92. Tot i certs intents de tornar l’equip a primera línia, la cosa no ha reixit. Un exemple pel PSG i tants d’altres equips europeus que s’han vist evocats als diners de grans magnats. Quan aquests es cansin o es morin, ja m’explicareu qui es farà càrrec d’aquestes entitats.