Pocs partits de futbol a Europa han estat tan clarament l’avantsala a un conflicte bèl·lic de grans dimensions. L’any 1990, després de molts anys, es produeixen les primeres eleccions lliures a Iugoslàvia. A l’abril d’aquell any a Croàcia el partit de l’ultranacionalista Franko Tudjma, l’HDZ, aconsegueix uns grans resultats que portaran a Tudjman al capdavant del govern croat.
El 13 de maig d’aquell any en el transcurs de la lliga iugoslava el Dinamo de Zagreb i l’Estrella Roja de Belgrad s’enfronten a la capital croata. Històricament aquests dos equips sempre havien mantingut una gran rivalitat: al ser dos dels principals equips d’aquella lliga i al representar els sentiments nacionals de croats i de serbis respectivament.
El desplaçament dels aficionats de l’Estrella Roja a camp del Dinamo va ser multitudinari i més de 3000 suporters, els anomenats Delije ( jove valent en serbocroat ), es van arribar a Zagreb. Entre aquests aficionats hi havia Zeljko Raznatovic més conegut com Arkan i un dels principals criminals de guerra del conflicte iugoslau, que sempre havia estat molt identificat amb els grups ultres de l’Estrella Roja. Des d’un primer moment els aficionats serbis van causar destrosses, però va ser un cop van arribar al camp de futbol de Maksimir quan els incidents van començar a desbordar els cossos de seguretat presents. Quan al minut 11 del partit els aficionats radicals locals, els Bad Blue Boys, van entonar l’himne croat, els aficionats serbis no els hi va agradar gaire i van respondre al crit de : “ Zagreb és Sèrbia “ . El què va començar com una simple guerra dialèctica, ràpidament va pujar de to. Els crits dels seguidors croats van acabar provocant la reacció dels serbis, que van començar a trencar publicitat i a llençar cadires contra els altres espectadors.
Els Bad Blue Boys no es van quedar de braços creuats i van envair el terreny de joc per respondre a les agressions. La policia, que en aquells moments encara estava controlada per serbis, es va mostrar molt més bel·ligerant amb els aficionats croats que amb els serbis, i això encara va encendre més l’odi dels seguidors locals. Els aldarulls es van prolongar durant 70 minuts i no van permetre acabar de disputar el partit de futbol. De fet, els jugadors de l’Estrella Roja veient les dimensions del conflicte, van abandonar el camp. Els jugadors del Dinamo es van quedar impotents observant el què passava i fins i tot Boban, el que després va ser mític jugador del Milan, va donar una petada a un policia per protegir un seguidor croat(http://www.youtube.com/watch?v=fe3m6FboIjA) . Arrel d’aquest fet Boban va esdevenir un mite nacional croat.
La baralla va acabar amb més de 70 ferits i desenes de detinguts i va ser un dels punts de partida de la guerra que pocs mesos després va començar a l’antiga Iugoslàvia. (http://www.youtube.com/watch?v=hcu6K_3jitc)
El 13 de maig d’aquell any en el transcurs de la lliga iugoslava el Dinamo de Zagreb i l’Estrella Roja de Belgrad s’enfronten a la capital croata. Històricament aquests dos equips sempre havien mantingut una gran rivalitat: al ser dos dels principals equips d’aquella lliga i al representar els sentiments nacionals de croats i de serbis respectivament.
El desplaçament dels aficionats de l’Estrella Roja a camp del Dinamo va ser multitudinari i més de 3000 suporters, els anomenats Delije ( jove valent en serbocroat ), es van arribar a Zagreb. Entre aquests aficionats hi havia Zeljko Raznatovic més conegut com Arkan i un dels principals criminals de guerra del conflicte iugoslau, que sempre havia estat molt identificat amb els grups ultres de l’Estrella Roja. Des d’un primer moment els aficionats serbis van causar destrosses, però va ser un cop van arribar al camp de futbol de Maksimir quan els incidents van començar a desbordar els cossos de seguretat presents. Quan al minut 11 del partit els aficionats radicals locals, els Bad Blue Boys, van entonar l’himne croat, els aficionats serbis no els hi va agradar gaire i van respondre al crit de : “ Zagreb és Sèrbia “ . El què va començar com una simple guerra dialèctica, ràpidament va pujar de to. Els crits dels seguidors croats van acabar provocant la reacció dels serbis, que van començar a trencar publicitat i a llençar cadires contra els altres espectadors.
Els Bad Blue Boys no es van quedar de braços creuats i van envair el terreny de joc per respondre a les agressions. La policia, que en aquells moments encara estava controlada per serbis, es va mostrar molt més bel·ligerant amb els aficionats croats que amb els serbis, i això encara va encendre més l’odi dels seguidors locals. Els aldarulls es van prolongar durant 70 minuts i no van permetre acabar de disputar el partit de futbol. De fet, els jugadors de l’Estrella Roja veient les dimensions del conflicte, van abandonar el camp. Els jugadors del Dinamo es van quedar impotents observant el què passava i fins i tot Boban, el que després va ser mític jugador del Milan, va donar una petada a un policia per protegir un seguidor croat(http://www.youtube.com/watch?v=fe3m6FboIjA) . Arrel d’aquest fet Boban va esdevenir un mite nacional croat.
La baralla va acabar amb més de 70 ferits i desenes de detinguts i va ser un dels punts de partida de la guerra que pocs mesos després va començar a l’antiga Iugoslàvia. (http://www.youtube.com/watch?v=hcu6K_3jitc)
