El tenis sempre ha estat considerat un esport elitista. El preu de les entrades, l’entorn d’ on surten la majoria de jugadors i el cost de formar part d’un club de tenis han fet que aquest esport sigui de luxe i on les classes socials altes hi tenen una influència gran, no és normal que hi hagi tenistes professionals que hagin sortit de barris populars i humils. En l'ambient que rodeja el món del tenis hi ha una presència important d’opulència i ostentació i a l’entorn dels tornejos que es celebren arreu del món hi podem veure representants de les més altes esferes locals ( el torneig Comte de Godó de Barcelona és un bon exemple d’això ). Durant els partits el respecte del públic cap els jugadors és important per evitar que aquests es puguin desconcentrar. Generalment el públic dóna el seu suport als esportistes quan els punts acaben i bàsicament ho fa aplaudint. Són molt esporàdics els crits de suport però sobretot els de rebuig cap els tenistes. I els premis que s’emporten els tenistes són molt elevat, cosa que fa que any rere any els millors tenistes estiguin entre els principals esportistes en guanys personals.
Els darrers anys hi hagut diversos tornejos on el públic ha mostrat un suport més propi de camps de bàsquet o futbol que del tenis. Sobretot partits de la Copa Davis, on el sentiment nacionalista aflora en la majoria de seguidors. Eliminatòries dures entre països sud-americans, eliminatòries entre França i EUA o el comportament del públic de Barcelona a la final de Copa Davis entre Espanya i Austràlia són una mostra de la pèrdua de savoir faire dels aficionats de l’entorn tennístic.
Però si hi ha un torneig individual on les passions entre seguidors de diferents països arriben a nivells insospitats, aquest és l’Obert d’Austràlia. En els darrers anys els enfrontaments entre seguidors d’origen balcànic ha estat habituals en aquest torneig. L’any passat diverses desenes d’aficionats grecs van ser expulsat de la pista per animar excessivament el tenista Konstantinos Economidis , aquell mateix any havia passat el mateix amb aficionats croats i serbis que havien estat obligats a abandonar el recinte tennístic pel seu comportament hooliganesc.
Aquest any els enfrontaments han fet un pas més enllà i s’han produït agressions entre serbis i bosnians a les afores de les pistes. Durant el partit entre el serbi Djokovic i el nord-americà d’origen bosnià Amer Delic els aficionats d’aquests dos tenistes han arribat a les mans aprofitant l’oportunitat que els hi donava el partit de tenis. Incidents que ja havien estat previstos tan per l’organització com pels mateixos tennistes, que en tot moment van intentar no incrementar la tensió entre les dues aficions. Dies abans ja s’havien produït incidents a les grades durant partits entre tenistes croats i serbis, però que es van quedar en forma de càntics d’una afició contra l’altra. Dos anys abans i per sorpresa de l’organització del torneig ja s’havien produït enfrontaments físics entre croats i serbi.
El fet que Austràlia sigui un país format per immigració, en un gran número balcànica, i que possiblement l’Obert d’Austràlia sigui el més important dels esdeveniments esportius internacionals d’aquell país, fa que sigui un focus per poder aflorar les tensions entre els diverses ètnies que viuen en aquell estat. Durant els dies que dura el torneig els immigrants d’origen balcànic veuen en els tenistes els màxims representants del seu país i la impossibilitat de veure en directe els equips nacionals en els diferents esports, fa que aquests seguidors evoquin en el tenis tot el seu fanatisme esportiu i nacional.
Els darrers anys hi hagut diversos tornejos on el públic ha mostrat un suport més propi de camps de bàsquet o futbol que del tenis. Sobretot partits de la Copa Davis, on el sentiment nacionalista aflora en la majoria de seguidors. Eliminatòries dures entre països sud-americans, eliminatòries entre França i EUA o el comportament del públic de Barcelona a la final de Copa Davis entre Espanya i Austràlia són una mostra de la pèrdua de savoir faire dels aficionats de l’entorn tennístic.
Però si hi ha un torneig individual on les passions entre seguidors de diferents països arriben a nivells insospitats, aquest és l’Obert d’Austràlia. En els darrers anys els enfrontaments entre seguidors d’origen balcànic ha estat habituals en aquest torneig. L’any passat diverses desenes d’aficionats grecs van ser expulsat de la pista per animar excessivament el tenista Konstantinos Economidis , aquell mateix any havia passat el mateix amb aficionats croats i serbis que havien estat obligats a abandonar el recinte tennístic pel seu comportament hooliganesc.
Aquest any els enfrontaments han fet un pas més enllà i s’han produït agressions entre serbis i bosnians a les afores de les pistes. Durant el partit entre el serbi Djokovic i el nord-americà d’origen bosnià Amer Delic els aficionats d’aquests dos tenistes han arribat a les mans aprofitant l’oportunitat que els hi donava el partit de tenis. Incidents que ja havien estat previstos tan per l’organització com pels mateixos tennistes, que en tot moment van intentar no incrementar la tensió entre les dues aficions. Dies abans ja s’havien produït incidents a les grades durant partits entre tenistes croats i serbis, però que es van quedar en forma de càntics d’una afició contra l’altra. Dos anys abans i per sorpresa de l’organització del torneig ja s’havien produït enfrontaments físics entre croats i serbi.
El fet que Austràlia sigui un país format per immigració, en un gran número balcànica, i que possiblement l’Obert d’Austràlia sigui el més important dels esdeveniments esportius internacionals d’aquell país, fa que sigui un focus per poder aflorar les tensions entre els diverses ètnies que viuen en aquell estat. Durant els dies que dura el torneig els immigrants d’origen balcànic veuen en els tenistes els màxims representants del seu país i la impossibilitat de veure en directe els equips nacionals en els diferents esports, fa que aquests seguidors evoquin en el tenis tot el seu fanatisme esportiu i nacional.
