Els greus incidents que s’han produït aquesta setmana durant el partit de bàsquet entre l’equip turc del Telekom Ankara i l’equip israelita del Bnei Hasharon, més la mostra d’una samarreta amb el nom de Palestina del jugador de futbol del Sevilla Kanouté després de fer un gol, fan preveure moments difícils pels esportistes israelites que competiran fora del seu país durant la guerra que Israel ha iniciat a Gaza. Un cop més els esportistes pagaran la prepotència i immoralitat dels governants del seu país i veuran com la forma de mostrar suport a la causa palestina serà el rebuig i l’hostilitat a tots aquells que representin la bandera de l’estrella de David.
Els màxims organitzadors del bàsquet europeu ja han anunciat , sota els paràmetres de la legislació esportiva internacional que prohibeix mostrar símbols polítics als recintes esportius, que sancionaran amb fortes multes tots aquells qui aprofitin el món del bàsquet per donar suport a Palestina, quartant de manera clara la llibertat d’expressió en els estadis esportius.
De fet, durant el mes d’abril passat es va produir una situació escandalosa durant el partit de bàsquet que es va jugar al Palau Blaugrana entre el Barça i el Maccabi de Tel Aviv: els Mossos d’Esquadra van actuar agressivament contra dues noies que ensenyaven una bandera Palestina i dues pancartes que deien: “ Freedom for Palestina ” i “ Aïllem Israel: prou al genocidi palestí “. L’actuació policial desproporcionada i il·lògica va provocar la reacció immediata del Palau Blaugrana, que amb crits de “ Palestina, Palestina “ va respondre a la injustícia que s’estava cometent contra aquelles dues persones. Finalment aquestes dones van ser multades amb 3500 euros i sis mesos de prohibició d’entrada a qualsevol recinte esportiu. Mostrant la intolerància i por que provoquen certs temes en les autoritats esportives europees.
D’una banda la reacció lamentable dels cossos de seguretat catalans, suposem que aconsellats pels membres del Mossad que acostumen a acompanyar els equips israelians quan surten fora del seu país, només serveix per provocar un afecte reactiu de la majoria de gent que hi havia al Palau Blaugrana, com es va poder comprovar quan tot el camp va cridar “ Palestina, Palestina “ i va mostrar la seva indignació amb el que estava passant a les graderies.
D’altra banda, sembla increïble que aquells que organitzen competicions internacionals basades en els himnes i les banderes, després jutgin sobre el què és o no és política a un recinte esportiu. Política és una pancarta que posi “ Freedom for Palestina “ o un anunci de publicitat de Pau Gasol dient : “ ser español ya no no es una excusa, es una responsabilidad “.
Els màxims organitzadors del bàsquet europeu ja han anunciat , sota els paràmetres de la legislació esportiva internacional que prohibeix mostrar símbols polítics als recintes esportius, que sancionaran amb fortes multes tots aquells qui aprofitin el món del bàsquet per donar suport a Palestina, quartant de manera clara la llibertat d’expressió en els estadis esportius.
De fet, durant el mes d’abril passat es va produir una situació escandalosa durant el partit de bàsquet que es va jugar al Palau Blaugrana entre el Barça i el Maccabi de Tel Aviv: els Mossos d’Esquadra van actuar agressivament contra dues noies que ensenyaven una bandera Palestina i dues pancartes que deien: “ Freedom for Palestina ” i “ Aïllem Israel: prou al genocidi palestí “. L’actuació policial desproporcionada i il·lògica va provocar la reacció immediata del Palau Blaugrana, que amb crits de “ Palestina, Palestina “ va respondre a la injustícia que s’estava cometent contra aquelles dues persones. Finalment aquestes dones van ser multades amb 3500 euros i sis mesos de prohibició d’entrada a qualsevol recinte esportiu. Mostrant la intolerància i por que provoquen certs temes en les autoritats esportives europees.
D’una banda la reacció lamentable dels cossos de seguretat catalans, suposem que aconsellats pels membres del Mossad que acostumen a acompanyar els equips israelians quan surten fora del seu país, només serveix per provocar un afecte reactiu de la majoria de gent que hi havia al Palau Blaugrana, com es va poder comprovar quan tot el camp va cridar “ Palestina, Palestina “ i va mostrar la seva indignació amb el que estava passant a les graderies.
D’altra banda, sembla increïble que aquells que organitzen competicions internacionals basades en els himnes i les banderes, després jutgin sobre el què és o no és política a un recinte esportiu. Política és una pancarta que posi “ Freedom for Palestina “ o un anunci de publicitat de Pau Gasol dient : “ ser español ya no no es una excusa, es una responsabilidad “.
