En un país tan polititzat com Israel, l’esport no en podia restar al marge. A Israel dominen dos esports d’equip per sobre dels altres: el futbol i el bàsquet i hi ha presència de diversos clubs que competeixen en aquestes dues disciplines.
La nomenclatura que utilitzen aquests clubs indica l’origen polític i social de cada un d’aquests equips, i la forma de veure la política israeliana per bona part del seus seguidors.
Destaquen especialment els que porten el nom de Hapoel i de Maccabi.
Els clubs que porten com a nom Maccabi ( Tel Aviv, Haifa, Herzliya, etc.) són equips d’origen conservador i amb vincles religiosos importants. La seva afició és identificada amb el partit del Likud i amb sectors del sionisme. Maccabi, en hebreu, significa coratge o força. D’equips amb aquest nom n’hi ha repartits per tot el món, ja que les colònies internacionals jueves tenen el costum de posar-se aquest nom en els equips locals en els quals juguen. Fins i tot a Barcelona existeix un Maccabi Barcelona.
D’altra banda els Hapoel ( Jerusalem, Haifa, Peta Tikva ) són els considerats equips de la gent d’esquerres. La iconografia que utilitzen és esquerranosa, com per exemple la falç i el martell o l'estètica proletària ( com es pot veure en la imatge de l'escut del Hapoel Petach Tikva ) i el seu nom en hebreu significa obrer. Vesteixen de vermell i el seu naixement és a partir del sindicat Histradut. Amb els anys els clubs es van anar independitzant del sindicat però no han perdut la simbologia política que va existir en ells des de la seva fundació.
Els tercers clubs en importància social, tot i que són els més radicals, són els anomenats Beitar, on destaca per sobre de tots el Beitar de Jerusalem. Aquests prenen el nom d’un moviment juvenil sionista d'ideologia dretana i són partidaris de que l’estat hebreu ocupi les històriques terres del Regne d’Israel. L’escut del club és el menorah, un canelobre que és un dels símbols més antics d’Israel. Cal destacar que un dels més coneguts seguidors d’aquest equip és Ehud Olmert, l’actual líder del Kadima i primer ministre d’Israel. Els seguidors d’aquests clubs sovint canten contra els jugadors àrabs que juguen en equips israelians i no accepten els esportistes d’origen àrab que participen en les seleccions nacionals, com li ha passat al futbolista Abas Suan que tot i jugar per Israel mai ha estat acceptat pels seguidors del Beitar de Jerusalem, seguidors que arriben a no celebrar els gols d'Abas Suan quan marca per la selecció israeliana.
Finalment destaca l’equip de futbol del Bnei Sakhnin el club amb majoria de jugadors musulmans amb més èxits i que darrerament ha arribat a col·locar-se entre els millors equips de futbol d’Israel. Majoritàriament la seva afició prové de la població d’origen dels àrab israeliana.
La nomenclatura que utilitzen aquests clubs indica l’origen polític i social de cada un d’aquests equips, i la forma de veure la política israeliana per bona part del seus seguidors.
Destaquen especialment els que porten el nom de Hapoel i de Maccabi.
Els clubs que porten com a nom Maccabi ( Tel Aviv, Haifa, Herzliya, etc.) són equips d’origen conservador i amb vincles religiosos importants. La seva afició és identificada amb el partit del Likud i amb sectors del sionisme. Maccabi, en hebreu, significa coratge o força. D’equips amb aquest nom n’hi ha repartits per tot el món, ja que les colònies internacionals jueves tenen el costum de posar-se aquest nom en els equips locals en els quals juguen. Fins i tot a Barcelona existeix un Maccabi Barcelona.
D’altra banda els Hapoel ( Jerusalem, Haifa, Peta Tikva ) són els considerats equips de la gent d’esquerres. La iconografia que utilitzen és esquerranosa, com per exemple la falç i el martell o l'estètica proletària ( com es pot veure en la imatge de l'escut del Hapoel Petach Tikva ) i el seu nom en hebreu significa obrer. Vesteixen de vermell i el seu naixement és a partir del sindicat Histradut. Amb els anys els clubs es van anar independitzant del sindicat però no han perdut la simbologia política que va existir en ells des de la seva fundació.
Els tercers clubs en importància social, tot i que són els més radicals, són els anomenats Beitar, on destaca per sobre de tots el Beitar de Jerusalem. Aquests prenen el nom d’un moviment juvenil sionista d'ideologia dretana i són partidaris de que l’estat hebreu ocupi les històriques terres del Regne d’Israel. L’escut del club és el menorah, un canelobre que és un dels símbols més antics d’Israel. Cal destacar que un dels més coneguts seguidors d’aquest equip és Ehud Olmert, l’actual líder del Kadima i primer ministre d’Israel. Els seguidors d’aquests clubs sovint canten contra els jugadors àrabs que juguen en equips israelians i no accepten els esportistes d’origen àrab que participen en les seleccions nacionals, com li ha passat al futbolista Abas Suan que tot i jugar per Israel mai ha estat acceptat pels seguidors del Beitar de Jerusalem, seguidors que arriben a no celebrar els gols d'Abas Suan quan marca per la selecció israeliana.
Finalment destaca l’equip de futbol del Bnei Sakhnin el club amb majoria de jugadors musulmans amb més èxits i que darrerament ha arribat a col·locar-se entre els millors equips de futbol d’Israel. Majoritàriament la seva afició prové de la població d’origen dels àrab israeliana.
