Aprofitant que aquest Nadal la selecció catalana ha jugat contra Colòmbia el tradicional partit anual de costellada, avui parlarem d’un dels casos més xocants sobre les conseqüències exagerades del món del futbol sobre la societat.
En el mundial dels EUA de 1994 Colòmbia hi participava amb el millor equip que segurament ha tingut mai. Aquell any Colòmbia comptava amb un entrenador amb gran prestigi, Pacho Maturana, i amb una sèrie de jugadors de renom a nivell mundial com Higuita, Valderrama, Rincón o Leonel Álvarez, molts dels quals no ja havien fet el salt a Europa anteriorment.
En un país on el futbol, malgrat no haver aconseguit mai grans èxits a nivell internacional, és l’esport més popular i on les passions es viuen a flor de pell, les expectatives d’èxit posades en aquella selecció van ser exagerades.
En aquest clima d’eufòria Colòmbia arriba a la fase final dels EUA, després de vèncer Argentina a Buenos Aires per 0 a 5 en un dels partits de classificació per aquell mundial, i en la lligueta inicial li toca un grup relativament assequible compost per les seleccions de Romania, Suïssa i la de l’equip amfitrió. La derrota inicial contra una de les que va ser selecció revelació d’aquell torneig, com va ser la Romania de Gica Hagi i de Dumitrescu, va suposar un afegit de pressió per a la selecció sud-americana, que va veure com necessitava obligatòriament una victòria contra els EUA. Malauradament pels interessos de la selecció de Maturana el segon partit d’aquell mundial també es va saldar amb una derrota molt dolorosa. Primer perquè jugaven contra un rival d’inferior categoria i de molt poca tradició futbolística i segon per la forma com es va produir aquella derrota. La derrota per 2 a 1 contra els EUA va suposar una decepció enorme, però el fet que el primer gol nord-americà fos obra del defensa lateral Andrés Escobar en pròpia porta va contribuir a que la decepció fos major encara. La victòria per 2 a 0 davant de Suïssa en el darrer partit de la lligueta no va servir de res i no va evitar el retorn a Colòmbia d’uns jugadors de qui s’esperava molt més del que finalment van aconseguir.
Però el pitjor encara havia d’arribar. Pocs dies després, quan Escobar estava a una discoteca prop de Medellín, es va trobar amb els germans Gallón Henao, que havien perdut molts diners apostant a favor de Colòmbia en el mundial, i el seu xofer. Precisament va ser el xofer dels germans, un tal Muñoz Grandes, el que va disparar contra el futbolista i li va causar la mort.
Mai s’ha acabat d’aclarir gaire l’assassinat, tot i que sembla clara la implicació de sectors mafiosos amb interessos en el món de les apostes. De fet, el principal acusat del crim, Muñoz Grandes, va ser condemnat a 43 anys de presó i deu anys després ja estava al carrer i els mafiosos Gallón Henao només van estar detinguts uns dies, van poder sortir al carrer després de pagar una multa de milió i mig de pesos.
Sembla clar que en un país on la mort per violència és relativament habitual, el món del futbol no en podia restar al marge.
En el mundial dels EUA de 1994 Colòmbia hi participava amb el millor equip que segurament ha tingut mai. Aquell any Colòmbia comptava amb un entrenador amb gran prestigi, Pacho Maturana, i amb una sèrie de jugadors de renom a nivell mundial com Higuita, Valderrama, Rincón o Leonel Álvarez, molts dels quals no ja havien fet el salt a Europa anteriorment.
En un país on el futbol, malgrat no haver aconseguit mai grans èxits a nivell internacional, és l’esport més popular i on les passions es viuen a flor de pell, les expectatives d’èxit posades en aquella selecció van ser exagerades.
En aquest clima d’eufòria Colòmbia arriba a la fase final dels EUA, després de vèncer Argentina a Buenos Aires per 0 a 5 en un dels partits de classificació per aquell mundial, i en la lligueta inicial li toca un grup relativament assequible compost per les seleccions de Romania, Suïssa i la de l’equip amfitrió. La derrota inicial contra una de les que va ser selecció revelació d’aquell torneig, com va ser la Romania de Gica Hagi i de Dumitrescu, va suposar un afegit de pressió per a la selecció sud-americana, que va veure com necessitava obligatòriament una victòria contra els EUA. Malauradament pels interessos de la selecció de Maturana el segon partit d’aquell mundial també es va saldar amb una derrota molt dolorosa. Primer perquè jugaven contra un rival d’inferior categoria i de molt poca tradició futbolística i segon per la forma com es va produir aquella derrota. La derrota per 2 a 1 contra els EUA va suposar una decepció enorme, però el fet que el primer gol nord-americà fos obra del defensa lateral Andrés Escobar en pròpia porta va contribuir a que la decepció fos major encara. La victòria per 2 a 0 davant de Suïssa en el darrer partit de la lligueta no va servir de res i no va evitar el retorn a Colòmbia d’uns jugadors de qui s’esperava molt més del que finalment van aconseguir.
Però el pitjor encara havia d’arribar. Pocs dies després, quan Escobar estava a una discoteca prop de Medellín, es va trobar amb els germans Gallón Henao, que havien perdut molts diners apostant a favor de Colòmbia en el mundial, i el seu xofer. Precisament va ser el xofer dels germans, un tal Muñoz Grandes, el que va disparar contra el futbolista i li va causar la mort.
Mai s’ha acabat d’aclarir gaire l’assassinat, tot i que sembla clara la implicació de sectors mafiosos amb interessos en el món de les apostes. De fet, el principal acusat del crim, Muñoz Grandes, va ser condemnat a 43 anys de presó i deu anys després ja estava al carrer i els mafiosos Gallón Henao només van estar detinguts uns dies, van poder sortir al carrer després de pagar una multa de milió i mig de pesos.
Sembla clar que en un país on la mort per violència és relativament habitual, el món del futbol no en podia restar al marge.
