Sense saber absolutament res de jurisprudència la sentència que l’Audiència Provincial d’Alacant acaba de dictaminar sobre el cas entre l’exjugador del Barça Oleguer Presas i la marca de roba esportiva Kelme em sembla que vulnera clarament els drets dels treballadors.
Aquest cas va començar quan Oleguer va publicar un article titulat La Bona Fe (http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2262903 ) en el diari basc Berria i en el setmanari català La Directa. Aquest article posava el dit a la nafra sobre el comportament de la justícia espanyola en un cas polèmic i que va provocar molta irritació en el nacionalisme espanyol com va ser el de De Juana Chaos.
Sembla que a la direcció de Kelme, que equipava a Oleguer, no li van agradar les opinions del futbolista i va decidir rescindir immediatament el contracte que tenia amb el jugador. Tot i que en un principi un jutjat d’Elx va donar la raó a l’actual futbolista de l’Ajax, l’Audiència Provincial d’Alacant ha revocat la sentència anterior i ha donat la raó a l’empresa a l’hora de revocar unilateralment el contracte que mantenien Kelme i Oleguer.
Em sembla denunciable que una empresa pugui rescindir contractes a partir de no compartir les opinions polítiques de les persones a qui han contractat. És una falta de lliberta d’expressió total. Podran un dia acomiadar algú d’una empresa per haver escrit una carta al diari que no hagi agradat a la direcció de l’empresa? No sabia Kelme que Oleguer era una persona compromesa abans de fitxar-lo per la seva empresa? Actuarien igual si l’esportista representat hagués fet declaracions de caire espanyolista o fins i tot racista?
De tots és sabut que molts esportistes catalans que participen en competicions on els patrocinadors són imprescindibles ( com per exemple els esports de motor ) tenen prohibit per contracte poder manifestar-se políticament o tenen prohibit sortir amb certes banderes després d’haver fet una bona actuació en algun gran premi.
Un cop més es demostra que, tot i que a vegades certa part de la població demana més implicació política als esportistes de renom, la llibertat d’expressió en aquest entorn està molt lluny de ser possible.
Aquest cas va començar quan Oleguer va publicar un article titulat La Bona Fe (http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2262903 ) en el diari basc Berria i en el setmanari català La Directa. Aquest article posava el dit a la nafra sobre el comportament de la justícia espanyola en un cas polèmic i que va provocar molta irritació en el nacionalisme espanyol com va ser el de De Juana Chaos.
Sembla que a la direcció de Kelme, que equipava a Oleguer, no li van agradar les opinions del futbolista i va decidir rescindir immediatament el contracte que tenia amb el jugador. Tot i que en un principi un jutjat d’Elx va donar la raó a l’actual futbolista de l’Ajax, l’Audiència Provincial d’Alacant ha revocat la sentència anterior i ha donat la raó a l’empresa a l’hora de revocar unilateralment el contracte que mantenien Kelme i Oleguer.
Em sembla denunciable que una empresa pugui rescindir contractes a partir de no compartir les opinions polítiques de les persones a qui han contractat. És una falta de lliberta d’expressió total. Podran un dia acomiadar algú d’una empresa per haver escrit una carta al diari que no hagi agradat a la direcció de l’empresa? No sabia Kelme que Oleguer era una persona compromesa abans de fitxar-lo per la seva empresa? Actuarien igual si l’esportista representat hagués fet declaracions de caire espanyolista o fins i tot racista?
De tots és sabut que molts esportistes catalans que participen en competicions on els patrocinadors són imprescindibles ( com per exemple els esports de motor ) tenen prohibit per contracte poder manifestar-se políticament o tenen prohibit sortir amb certes banderes després d’haver fet una bona actuació en algun gran premi.
Un cop més es demostra que, tot i que a vegades certa part de la població demana més implicació política als esportistes de renom, la llibertat d’expressió en aquest entorn està molt lluny de ser possible.
