Londres és la ciutat més futbolera d’Europa. La gran quantitat de clubs de futbol que hi ha, fa que gairebé cada barri tingui el seu equip i una quantitat important de seguidors fidels. El Chelsea és un dels equips més mítics i populars de la ciutat.
Chelsea és un dels barris més benestants i de moda de Londres, on hi bona part de la burgesia londinenca i on el nivell de vida és més elevat. Per tant, el Chelsea FC és, juntament amb el Fulham, un dels equips més pijos d’Anglaterra i que sovint ha tingut els seguidors més esnobs de la ciutat londinenca.
Tot i que els supporters d’aquest equip provenen dels entorns adinerats de la capital anglesa, històricament el Chelsea és un equip perdedor que no ha pogut guanyar masses títols des de la seva fundació el 1905. De fet, l’única lliga que va guanyar durant el segle XX va ser l’any 1955. Posteriorment es considera una de les èpoques més brillants del club, ja que durant els anys 60’s el Chelsea realitza un joc diferent i espectacular, encara que massa irregular per a poder aconseguir títols de prestigi. Tot i així, la coincidència entre aquells bons anys de futbol, amb uns anys en què el barri estava en plena bullició cultural a l’entorn de la cultura pop, va fer que el club augmentés en prestigi i glamour.
A partir dels anys 70’s i 80’s el club pateix una davallada esportiva, econòmica i social que acabarà amb el descens de l’equip diversos cops durant aquelles dues dècades i en l’augment de la violència a l’entorn del club amb els famosos Chelsea Headhunters, hooligans vinculats a l’extremadreta i que van ser dels més temuts de la Gran Bretanya.
El ressorgiment del club és durant els anys 90, quan el Chelsea torna a primera fila del futbol anglès a l’entorn de fitxatges de prestigi com Vialli, Hugues, Gullit o Zola.
A inicis del 2000, amb l’arribada de Ranieri com entrenador i de jugadors com Hasselbank, el Chelsea es perpetua com un dels grans d’Anglaterra. Però no és fins que el magnat rus Abramovitx compra el club i amb el portuguès Mourinho com a entrenador, que el club esdevé el referent anglès amb la victòria durant dos anys consecutius, i per primer cop a la seva història, de la Premier league.
Durant aquests darrers anys el club ha triomfat a la lliga anglesa, però encara no ha fet mai l’assalt definitiu al màxim títol europeu, on l’any passat va perdre la final contra el Manchester United. Esperem que aquest any tampoc sigui el del Chelsea a la Champions.
Chelsea és un dels barris més benestants i de moda de Londres, on hi bona part de la burgesia londinenca i on el nivell de vida és més elevat. Per tant, el Chelsea FC és, juntament amb el Fulham, un dels equips més pijos d’Anglaterra i que sovint ha tingut els seguidors més esnobs de la ciutat londinenca.
Tot i que els supporters d’aquest equip provenen dels entorns adinerats de la capital anglesa, històricament el Chelsea és un equip perdedor que no ha pogut guanyar masses títols des de la seva fundació el 1905. De fet, l’única lliga que va guanyar durant el segle XX va ser l’any 1955. Posteriorment es considera una de les èpoques més brillants del club, ja que durant els anys 60’s el Chelsea realitza un joc diferent i espectacular, encara que massa irregular per a poder aconseguir títols de prestigi. Tot i així, la coincidència entre aquells bons anys de futbol, amb uns anys en què el barri estava en plena bullició cultural a l’entorn de la cultura pop, va fer que el club augmentés en prestigi i glamour.
A partir dels anys 70’s i 80’s el club pateix una davallada esportiva, econòmica i social que acabarà amb el descens de l’equip diversos cops durant aquelles dues dècades i en l’augment de la violència a l’entorn del club amb els famosos Chelsea Headhunters, hooligans vinculats a l’extremadreta i que van ser dels més temuts de la Gran Bretanya.
El ressorgiment del club és durant els anys 90, quan el Chelsea torna a primera fila del futbol anglès a l’entorn de fitxatges de prestigi com Vialli, Hugues, Gullit o Zola.
A inicis del 2000, amb l’arribada de Ranieri com entrenador i de jugadors com Hasselbank, el Chelsea es perpetua com un dels grans d’Anglaterra. Però no és fins que el magnat rus Abramovitx compra el club i amb el portuguès Mourinho com a entrenador, que el club esdevé el referent anglès amb la victòria durant dos anys consecutius, i per primer cop a la seva història, de la Premier league.
Durant aquests darrers anys el club ha triomfat a la lliga anglesa, però encara no ha fet mai l’assalt definitiu al màxim títol europeu, on l’any passat va perdre la final contra el Manchester United. Esperem que aquest any tampoc sigui el del Chelsea a la Champions.