Sóc del Barça. Fill de Barcelona, he mamat Barça des de que tinc consciència. Tot i no ser soci, des de la temporada 1982/1983 he tingut la sort d'anar a l'estadi regularment i em puc considerar un privilegiat a l'hora d'haver vist magnífiques i màgiques nits a l'estadi.
Per mi el Barça és una forma de veure la vida, a way of life. Per això no puc entendre el Barça sense entendre la seva història i les seves arrels. Sense voler profunditzar, per tots és sabut que el FC Barcelona ha patit directament les conseqüències de dues dictadures espanyoles, que van tenir un tracte discrminatori amb el nostre club. Això, enlloc de fer-li mal, va servir per engrandir la llegenda d'aquest club, que passats els anys ha conservat una aureola de club diferent; respectuós amb la diferència i orgullós dels valors democràtics.
Per molts culés el Barça és això i molt més. Una forma d'entendre la societat i el país i una manera de sentir-nos orgullosos de l'entitat més universal i potent de Catalunya.
Fins ara per mi era un motiu d'orgull que la samarreta del Barça no portés la publicitat de cap marca comercial. Però, tot i que em costi acceptar-ho , puc arribar a entendre que es posi publicitat a l'equipació del primer equip.
El que em sembla una irresponsabilitat i una falta de coherència amb la història de l'equip, és que la samarreta porti la publicitat d'una entitat directament dirigida per una monarquia absoluta que dirigeix sota els seus únics criteris i voluntats , un país com Qatar. Oblidant ràpidament tots els inconvenients pels quals el Barça ha hagut de passar al llarg de la seva vida.
No m'agradaven els tractes del Barça amb l'Uzbekistan , ni la possibilitat que es posés la publicitat de Beijing. I tampoc em pot agradar el camí que ha pres la nova directiva amb la publicitat de Qatar Fundation.
Si tenen la vergonya d'acceptar els diners d'una dictadura, com a mínim que no ens vulguin enganyar amb arguments ambigus i poc clars.
Aquest cop hem perdut una mica més la nostra identitat... A veure fins on arribem.
