La literatura universal ha vist com un gènere habitual el dels esportistes d'èlit que un dia toquen el cel amb els dits i el dia següent acaben vivint a l'infern.
Echenoz narra de forma precisa , senzilla i trapidant la vida de Zatopek, un dels grans mites de la mitja i llarga distància de l'atletisme mundial.
Aquesta narració a través de la vida de Zatopek , ens mostra la història de Txecoslovàquia durant uns quaranta anys, des de l'annexió de Txecoslovàquia al III Reich, a la fi de la Segona Guerra Mundial i l'arribada dels comunistes, passant per l'obertura ideològica i política que va acabar amb la Primavera de Praga i el posterior restabliment de la línia més dura del comunisme oficial.
Zatopek viu tots aquests esdeveniments amb primera persona. Durant els moments àlgids de l'atleta la dictadura comunista l'utilitza com a propaganda del règim i aconsegueix arribar a uns índexs de popularitat mai vist en aquell país eslau. Amb les reformes polítiques de Dubcek , Zatopek aprofita la seva popularitat per mullar-se a favor de l'obertura del país, això li acabarà passant factura, perquè quan es restableix la versió més dura del règim Zatopek és cessat de tots els seus càrregs i és degradat a una mina d'urani i posteriorment a treballar d'escombriaire. Finalment la retractació de Zatopek el rehabilita mínimament dins de la burocràcia txecoslovaca.
Tot això, junt amb l'èpica de les curses de Zatopek i el seu estil curiós de córrer , fan d'aquesta novel·la un llibre imprescindible per tots aquells que entenem que l'esport és alguna cosa més que un pur divertimento.
