Un cop més s'ha demostrat: Espanya és diferent. Tot i l'aparent modernització de l'Estat durant aquests darrers anys, tot i l'eclosió de l'esport espanyol amb triomfs en disciplines esportives on fa pocs anys era impensable, el cas Contador ha demostrat que a Espanya encara hi continua latent un nacionalisme ranci i ultradefensiu que veu en l'esport una de les seves màximes expressions.
Durant els darrers anys l'esport europeu i mundial ha lluitat sense treva contra el dopatge, especialment en el món del ciclisme, on les organitzacions internacionals no han tingut cap tipus de consideració vers estrelles d'aquest esport com Pantani, Landis o l'espanyol Valverde.
En aquest context, la Federació Espanyol de Ciclisme ha absolt Alberto Contador del positiu per clenbuterol que va donar en una etapa del Tour de França 2011.
No sé si Contador és culpable o no, el que sí que sé és que Contador ha estat indultat perquè és qui és i no per l'excusa bastant increïble del bistec dopat. La darrera perla del ciclisme espanyol no podia ser apartada de les principals curses ciclistes del 2011 i això se'n van encarregar de recordar tant el PP com el PSOE, o el que és el mateix, els principals líders d'aquests partits : Rajoy i Zapatero.
De forma desacomplexada els dos partits majoritaris espanyols han demostrat que amb els símbols de l'Estat no s'hi juga i, es vulgui o no, Alberto Contador és un símbol del nacionalisme espanyol.
Ara haurem d'esperar el que diu l'Unió Ciclista Internacional, que de moment ha quedat estorada de la reacció dels polítics espanyols, tot i que a poca gent estranya l'actitud dels polítics espanyols, ja que en paraules de Pat McQuaid, president de l'UCI, : " Venint d'Espanya, no em sorprèn res ".
I després es queixen de com els veuen a la resta del món...
