M’acabo de llegir el llibre Combat a " Mort. Gironès i els boxejadors perseguits pel franquisme ", de Joaquim Roglan. En aquest llibre es fa un repàs de l’esport més popular, juntament amb el futbol, que va haver-hi a Catalunya fins a la fi de la guerra civil: la boxa. Especialment centrat en la figura de Gironès, el Canari de Gràcia, Roglan ens relata com van ser els anys d’esplendor d’un esport que va gaudir d’un suport i seguiment massiu a tot l’Estat, però especialment al Principat. Només cal dir que es van arribar a fer combats davant milers i milers de persones, tan a la plaça de toros de la Monumental, com a la plaça de toros de les Arenas o a l’estadi de Montjuïc.
Gironès va arribar a ser una autèntica icona de la societat catalana rivalitzant en popularitat amb Josep Samitier, l’altre gran ídol de l’esport català d’aquells anys. Així, la derrota del boxajedor català davant del campió del món Freddie Miller l’any 1935, provoca una decepció popular a nivell esportiu mai vista fins el moment.
Amb el començament de la guerra civil i la retirada de la competició oficial de la gran generació de la boxa catalana, molts d’aquests passen a formar part de la guàrdia personal de la Generalitat, arribant a ser escortes personals del President de la Generalitat, Lluís Companys. Tot i que la majoria d’aquells boxejadors no van tenir un paper destacat políticament, el nou règim feixista no els hi va perdonar la seva inequívoca voluntat de servir al seu país i al govern que el representava. D’aquesta manera el franquisme va perseguir, torturar i fins i tot matar molts d’aquells esportistes, en molts casos sota acusacions falses i basades en la revenja personal.
El cas de Gironès va ser relativament afortunat, ja que un cop acabada la guerra en un principi va anar a parar en un camp de concentració de França i posteriorment va poder arribar fins a Mèxic. Allà va tenir una vida solitària i va restar oblidat fins a la seva mort, l'any 1982, tot i les gestes esportives que havia aconseguit durant els anys anteriors.
Malgrat l’intent d’alguns periodistes com Morera Falcó o posteriorment Joan de Sagarra de recuperar la memòria d’un dels grans esportistes catalans de tots els temps, l’oblit general i el desconeixement mostra un com més la victòria de la repressió franquista sobre bona part de la cultura catalana.
Un llibre necessari, senzill de llegir i que profunditza en la història de l’esport català, tants cops oblidat i maltractat.
Gironès va arribar a ser una autèntica icona de la societat catalana rivalitzant en popularitat amb Josep Samitier, l’altre gran ídol de l’esport català d’aquells anys. Així, la derrota del boxajedor català davant del campió del món Freddie Miller l’any 1935, provoca una decepció popular a nivell esportiu mai vista fins el moment.
Amb el començament de la guerra civil i la retirada de la competició oficial de la gran generació de la boxa catalana, molts d’aquests passen a formar part de la guàrdia personal de la Generalitat, arribant a ser escortes personals del President de la Generalitat, Lluís Companys. Tot i que la majoria d’aquells boxejadors no van tenir un paper destacat políticament, el nou règim feixista no els hi va perdonar la seva inequívoca voluntat de servir al seu país i al govern que el representava. D’aquesta manera el franquisme va perseguir, torturar i fins i tot matar molts d’aquells esportistes, en molts casos sota acusacions falses i basades en la revenja personal.
El cas de Gironès va ser relativament afortunat, ja que un cop acabada la guerra en un principi va anar a parar en un camp de concentració de França i posteriorment va poder arribar fins a Mèxic. Allà va tenir una vida solitària i va restar oblidat fins a la seva mort, l'any 1982, tot i les gestes esportives que havia aconseguit durant els anys anteriors.
Malgrat l’intent d’alguns periodistes com Morera Falcó o posteriorment Joan de Sagarra de recuperar la memòria d’un dels grans esportistes catalans de tots els temps, l’oblit general i el desconeixement mostra un com més la victòria de la repressió franquista sobre bona part de la cultura catalana.
Un llibre necessari, senzill de llegir i que profunditza en la història de l’esport català, tants cops oblidat i maltractat.
