dimarts, de novembre 18, 2008

Euskalherria


La setmana passada 165 futbolistes bascos van firmar un document on afirmaven que només jugarien el clàssic partit amistós de Nadal sota la denominació d’Euskalherria i no d’Euskadi. És a dir, que només jugarien sota el nom d’una selecció que inclogués els 7 territoris bascos ( Biscaia, Guipúscoa, Àlava, Navarra i les tres províncies basques sota territori francès: la Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa ). Entre aquests futbolistes hi havia gairebé la totalitat de la plantilla de l’Athletic de Bilbao, bona part de la plantilla de la Reial Societat i jugadors de diversos clubs de la resta d’Euskalherria o d’altres llocs de l’Estat i d’Europa. Fins i tot jugadors retirats de renom com Lasa, López Rekarte, Alkiza o Mendiguren han firmat el document. Evidentment la majoria de partits polítics institucionals han posat el crit al cel ( PNB inclòs ), demostrant que en aquests cas els futbolistes van un pas per endavant de bona part de l’entremat polític.
Ja fa un any 35 futbolistes bascos de primer nivell van donar la cara per demanar l’oficialitat de la selecció d’Euskalherria, i van aconseguir que per primer cop el partit de futbol que el Nadal passat van jugar contra Catalunya fos amb el nom de la nació completa.
El 2005 11.000 esportistes bascos ( sí, 11.000! ) van donar suport a l’oficialitat de les seleccions basques. Aquests esportistes eren des de gent de primera línia fins a d’altres que provenien de l’esport amateur. Un cop més el compromís de l’esport basc amb les reivindicacions nacionals quedava palès.
Ja fa més de trenta anys que veiem com l’esport basc es solidaritza constantment amb la complicada situació política que viu aquell país. L’any 1976, en ple inici de la transició, Iríbar i Kortabarría, capitans dels dos principals equips equips bascos, van saltar a l’antic estadi d’Atotxa amb una ikurriña a l’inici d’un Reial Societat – Athletic de Bilbao. Només cal recordar que en aquells moments aquella bandera era il·legal.
Dues conclusions des dels Països Catalans. D’una banda em sembla un somni que esportistes de tota la nació s’impliquin en la crida a una única selecció ( no em puc imaginar un manifest firmat per Albelda, Carles Puyol o Toni Prats ).
D’altra banda potser ja ha arribat el moment de demanar als esportistes que es mullin en aquest tema ( si més no la gent del Principat ). Començar a implicar-se cap a una banda o cap a l’altra, sense que això signifiqui renunciar a res. Ja sabem que en qüestió nacional no es pot comparar el País Basc amb els Països Catalans, però potser sí que cal, si com a país volem fer algun pas més endavant, un compromís més gran de tota la societat catalana, i els esportistes formen part d’aquesta societat.